|
Després de la batalla naval a les boques de l’Ebre, els ilergetes, aliats dels cartaginesos, van atacar i saquejar altres pobles indígenes, aliats dels romans. Aquests van reaccionar enviant tropes i restablint la situació. A partir d’aquests moments sembla establir-se un front delimitat pel riu Ebre i el territori dels ilergetes, ja que el campament cartaginès està situat al costat sud del riu, mentre que el romà controla l’accès entre la costa i l’interior establerts a Nova Classis (Livi XXII, 21, 6), protegint Tarraco de les incursions dels ilergetes. Aquest enclavament segurament cal relacionar-lo amb la mansio d’Ad Novas de l’Itinerari d’Antoni, anomenada Nobas a l’Anònim de Ràvenna, i que la majoria d’investigadors situen entorn de la Conca de Barberà. Tot segui es menciona un aixecament dels celtíbers contra els cartaginesos, a instàncies dels romans, cosa que obliga Asdrúbal a desviar la seva atenció dels romans.
La victòria de la flota de Gneu Corneli Escipió a la desembocadura de l’Ebre l’any 217 aC va animar els romans a enviar reforços sota el comandament del seu germà Publi Corneli Escipió. Es tractava d’una flota de 20 o 30 naus de guerra, amb un gran nombre de vaixells de càrrega que transportaven 8.000 soldats i nombroses provisions. Gràcies a aquests nous efectius els romans per primera vegada van realitzar incursions al sud de l’Ebre, tal com diu Polibi (III, 97, 5). Per tant, totes les incursions anteriors, descrites per Livi, són totalment fictícies, ja que no és lògic ni creïble que els romans s’internessin en aquesta època fins al Saltus Castulonensis (Despeñaperros, Sierra Morena).
Els dos Escipions van creuar l’Ebre, Gneu amb l’exèrcit de terra i Publi amb la flota. El pas estava defensat pel general cartaginès Bòstar, que va retirar-se fins a un lloc més segur, sota la protecció de les muralles i la guarnició de Sagunt. Aquí es va produir un episodi poc clar, l’alliberament dels ostatges ibèrics en mans dels cartaginesos, gràcies a la traïció d’un iber, Abílix. En qualsevol cas, amb l’arribada de l’hivern, els romans es van retirar al nord de l’Ebre sense recuperar Sagunt.
Possiblement a partir del 218, i amb seguretat en el 217 aC, els romans controlaven totalment el territori al nord de l’Ebre. Per tant és probable que el campament de la Palma (l’Aldea, Baix Ebre), situat en un lloc estratègic a la desembocadura del riu, fos construït en aquest moment. Així, els romans disposaven d’una base on concentrar les tropes a inicis de cada campanya al sud del riu.
|
|
|
Operacions romano-cartagineses 217 |
|
|
|
