La conquesta romana de la ciutat campana de Càpua en el 211 aC, després d’anys de setge, va representar un canvi de rumb important en el conflicte a Itàlia. Entre altres coses, va permetre alliberar una gran quantitat de tropes romanes. Així, un contingent de 12.000 soldats i 1.100 genets sota el comandament del propretor Gaius Neró va ser embarcat al port de Puteolos, a la badia de Nàpols, i enviat ràpidament a Tarraco. Neró va utilitzar les tripulacions de les naus per augmentar les forces de terra. Des de Tarraco es va dirigir a l’Ebre, on va prendre el comandament de les tropes de L. Marci i T. Fonteius (Livi XXVI, 17, 11-3).
Aquest fragment de l’obra de Livi complementa una afirmació anterior, on es menciona que un dels grans campaments romans estava en el costat romà del riu, comandat per Marci (Livi, XXV, 37, 6).
Creiem que és possible relacionar aquestes referències escrites amb determinades troballes arqueològiques realitzades a la Palma (l’Aldea, Baix Ebre). Així, dues monedes de bronze procedeixen de Neapolis, a la Campània, i són peces molt rares a la península ibèrica. Cal recordar que Puteolos eral’antiga Dycaearchia, la qual, juntament amb Neapolis, havien estat assentaments de la colònia grega de Cumae. Posteriorment havia estat conquerida pels campans, fortificada per Q. Fabius el 215 aC, i atacada sense èxit per Anníbal el 214 aC. Evidentment la circulació monetària és molt complexa, però no deixa de ser interessant que el lot de monedes de Neapolis més nombrós de la península aparegui en un jaciment que es pot relacionar directament amb l’arribada de tropes romanes i aliades que havien estat molts anys en servei a la Campània.
Segons T. Livi, el propretor Neró es va internar en territori ausetà fins a una gorja anomenada Lapides Atros (Pedres Negres), entre Iliturgi i Mentisa, on suposadament es localitzava el campament cartaginès d’Asdrúbal Barca. A continuació es produeix l’engany d’Asdrúbal a Neró, uns fets totalment inversemblants que corresponen a l’estereotip romà de la fraus punica. Molts investigadors creuen que tot aquest episodi és fals, mentre que d’altres proposen que Lapides Atros hauria de localitzar-se a la zona de l’alt Guadalquivir, prop de l’Oretània o fins i tot d’Arse-Sagunt, en gran part per intentar relacionar Iliturgi i Mentisa amb un error de transcripció o identificació (Oretània o Arsetània per Ausetània). Nosaltres també dubtem de la historicitat d’aquests fets, però en el cas que s’hagués de buscar Lapides Atros, creiem que caldria cercar-la a l’Ausetània de l’Ebre, a la zona de la Terra Alta - Matarranya.
En primer lloc, la situació militar dels romans no permetria unes operacions tan allunyades del territori que controlaven de manera efectiva. A més, G. Neró va estar menys d’un any com a propretor a Ibèria, temps que hauria dedicat a operacions defensives, protegint el territori al nord de l’Ebre i evitant així el pas dels cartaginesos cap a Itàlia. A més, si s’havia dirigit a la desembocadura del riu per fer-se càrrec de les tropes, el territori més proper és l’Ausetània de l’Ebre. De fet, un hipotètic intent d’Asdrúbal per passar a l’altra banda dels Pirineus el podria haver portat cap a aquesta zona, la mateixa per on sembla que havia passat el seu germà Anníbal, i on els seus aliats ilergetes tenien més poder. Ara bé, concretar la localització exacta de Lapides Atros és gairebé impossible, però no ens podem estar de proposar el vessant nord dels Ports de Beseit, plens de gorges, com les que hi ha al voltant de les Roques d’en Benet.