Anàlisi dels espais d’ús públic en el món ibèric

Vista del carrer 3 del jaciment ibèric del Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell).
Tesi doctoral
Doctorand: Meritxell Monrós Gonzàlez
Director/s: Carme Belarte
Dates: 02/02/2009 - 15/11/2012

La recerca sobre urbanisme i arquitectura ibèrics ha estat molt intensa en els darrers 30 anys, però la major part s’ha centrat en les estructures construïdes, deixant de banda sovint els espais de circulació. En aquest treball pretenem analitzar aquells espais oberts, lliures de construcció (encara que no d’estructures) que articulen urbanísticament els assentaments. Volem anar més enllà de la mera descripció física, intentant detectar aquelles activitats que les comunitats ibèriques hi feien.

L’organització d’un assentament ibèric es basa, normalment, en l’estructuració urbanística a partir dels carrers, o bé en una organització al voltant d’un espai central. A partir de l’estudi d’aquests carrers i espais centrals pretenem obtenir una nova visió, enfocada des del punt de vista social i cultural, de la societat ibèrica. Els estudis sobre la vida quotidiana (tant econòmica, com social o religiosa) de les societats ibèriques s’han realitzat a partir de la recerca sobre les activitats desenvolupades a l’interior de les cases o dels pocs edificis públics coneguts. Pel que fa als espais exteriors, les dades de què disposem actualment indiquen que diverses activitats, tant de caràcter econòmic (metal·lúrgia, elaboració de ceràmica, producció tèxtil, parts del procés d’elaboració culinàries, etc.) com religiós (enterraments rituals) o activitats socials (més difícils de detectar arqueològicament) es feien en espais oberts.

No obstant això, fins avui no hi ha un treball de síntesi que reculli totes aquestes dades i les analitzi en clau d’interpretació. Per abordar aquest estudi ens basarem sobretot en les restes arqueològiques de la mateixa cultura ibèrica, però també en les restes d’altres societats arqueològiques complexes paral·lelitzables. Així mateix, també ens basarem en les dades etnogràfiques proporcionades fonamentalment per les societats tradicionals mediterrànies, que ajudaran a interpretar i a elaborar hipòtesis sobre l’organització social.

L’abast territorial d’aquest treball pretén emmarcar Catalunya i el País Valencià. S’espera recollir tots aquells jaciments on s’hagi fet una bona estratigrafia dels espais que ens interessen. Per tant, només prendrem per a l’estudi aquells assentaments que tinguin excavats carrers i espais oberts, i dels que es pugui extreure el màxim d’informació. En aquest projecte es pretén abraçar l’espai temporal entre el primer ferro i l’ibèric tardà, d’aquesta manera es podrà apreciar l’evolució d’aquests espais, en quant a espai urbanístic però també social i cultural.

COMPARTEIX: