La historia de Roma es va escriure a partir de la cèl·lula bàsica que estructura el seu paisatge, que és la civitas, la ciutat, formada per un nucli urbà i un territori. A la ciutat es duien a terme les grans decisions polítiques, econòmiques i socials de cada territori, com a Roma es duien a terme les decisions del conjunt de l’Imperi. El procés i la forma en què les estructures romanes van anar penetrant els territoris de l’àrea catalana defineixen fins a quin grau les van assimilar o fins on van conservar trets preromans. Dins de la civitas, els nuclis urbans, com a seu del poder, feien de dinamitzadors del sistema local i de nòduls de la gran xarxa de ciutats de l’Imperi Romà. La base econòmica, però, era al camp, en una societat essencialment agrària. I la classe dirigent es repartia entre les seves residències al nucli urbà, les domus, i les vil·les, veritable extensió de la urbs en l’activitat a les cases de camp dels grans propietaris, en el cèlebre urbs in rure. L’arquitectura més emblemàtica de la ciutat, especialment el fòrum amb els seus edificis fonamentals, però també els edificis d’espectacles, termes i temples, permeten entendre el funcionament del sistema, per la qual cosa s’han convertit en emblemes de la civilització romana i ajuden a identificar l’organització política, social i econòmica d’aquesta societat i la particular de cada ciutat. A l’altra banda de les muralles, s’estenia l’ordenació romana en les centuriacions, sovint extensions de l’urbanisme del nucli al territori. L’ordenació de l’ager, amb els parcel·laris ortogonals, les xarxes de vies, les stationes i mansiones, els ponts, els ports, les unitats de poblament, entre les quals destaquen les vil·les, els aqüeductes, els temples rurals, els mercats, les necròpolis, tot seguint l’estructura romana i adequat a la idiosincràsia local, es regulava amb les lleis de la ciutat, per bé que dins de l’impressionant construcció del dret romà. Per desgranar què de local i què de netament romà es dona en cada ciutat, cal analitzar a fons tot el sistema i els seus elements. Tanmateix els contactes amb l’exterior també eren determinants i les ciutats del món romà es poden entendre com una organització en xarxa. L’excedent de producció es transportava arreu d’Europa i parts d’Àsia i Àfrica a través de l’extensa xarxa de transport terrestre i marítima que Roma va construir.

El CITROM és un equip de recerca en el camp de l’arqueologia clàssica amb participació d’investigadors de l’ICAC i de la UAB, que intenta aproximar-se a les grans qüestions històriques de l’època romana a partir de les dades arqueològiques i des d’una visió interdisciplinària, diacrònica i moderna. A partir de l’aplicació combinada de les metodologies més innovadores juntament amb l’excavació arqueològica, aquest equip de recerca analitza aspectes significatius de l’urbanisme de les ciutats romanes, l’ordenació i l’evolució del territori, la política, l’economia, el transport i el comerç en època romana; analitza les solucions que va implementar el poder romà i les estructures que es van implantar per exercir el control i l’explotació del territori; s’estudien les diferents tipologies d’assentaments: nuclis urbans, assentaments rurals, centres logístics, campaments, fortificacions, castella, centres de control administratiu, etc.; s’analitza la base econòmica en què es sustenten; i l’estructura del territori i del paisatge: xarxa viària, sistemes hidràulics, centuriacions, costes, accidents geogràfics, etc.

Amb la visió global de respondre a les grans qüestions sobre l’arqueologia clàssica, el CITROM ordena la seva recerca a partir de 3 grans objectius de recerca.

1) L’arqueologia del nucli urbà de la ciutat romana. El grup CITROM treballa intensament en el coneixement arqueològic de l’urbanisme i l’arquitectura romanes. Des de fa més de 15 anys, aquest equip de recerca ha dut a terme diferents projectes d’investigació en diverses ciutats romanes de Catalunya com Iesso, Iulia Libica o Tarraco. Fruit d’aquests treballs, s’han excavat i analitzat fòrums, termes, domus, temples, carrers, portes i muralles d’aquestes ciutats romanes. Els membres d’aquest grup han contribuït considerablement a l’estudi i publicació d’articles i monografies sobre diferents aspectes de la ciutat romana, incloent planimetries detallades de ciutats, estudis sobre l’arquitectura domèstica, sobre l’urbanisme i els seus carrers o sobre els edificis i espais públics (fòrums, termes,…).

2) L’arqueologia del territori i del poblament. El coneixement de l’evolució de l’ocupació del territori i de l’economia és un dels eixos principals d’aquest grup de recerca. Des dels seus inicis, el CITROM ha desenvolupat projectes de recerca potents que estan actualitzant tot el coneixement sobre els processos d’ocupació, gestió del territori i l’evolució del poblament des de l’època ibèrica fins a la tardoantiguitat, com és el projecte de l’Ager Tarraconensis. A partir del buidatge sistemàtic de tota la documentació arqueològica, de l’estudi dels materials arqueològics, especialment les ceràmiques, de campanyes de prospecció sistemàtica i intensiva i l’aplicació de noves tecnologies com la geofísica (Georadar, magnetometria i resistivitat elèctrica) i el Remote Sensing, el CITROM ha estudiat i caracteritzat amplis territoris vinculats a importants ciutats romanes. Una línia important dins d’aquests estudis s’ha centrat en la sistemàtica de les diferents tipologies d’assentaments, com es reflecteix en el projecte TIR-FOR, en la cartografia del poblament. El CITROM ha dut a terme nombrosos estudis sobre vil·les romanes de Catalunya i l’arc Mediterrani. Dins d’aquesta línia general d’estudi del territori, el CITROM està desenvolupant actualment una important línia d’estudi sobre el procés de romanització als territoris orientals de la península ibèrica oferint innovadores interpretacions sobre les primeres fases de la presència romana. El seu objectiu és analitzar les solucions que va implementar el poder romà per controlar alguns territoris peninsulars en el període immediat a la conquesta i prèviament a la fundació de ciutats, a partir de l’excavació i anàlisi de les diferents tipologies d’assentament de s. II aC (centres logístics, castella, centres de control administratiu) entre els quals destaquen els jaciments de Mons Observans: Can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès) i Puig Castellar (Biosca).

3) La producció, el comerç i les vies de transport. La relació entre ciutat i territori en època romana es desenvolupava en moltes ocasions a partir de la producció de mercaderies i la seva mobilitat, tant dels centres productors a les ciutats properes com des d’aquestes fins a tots els indrets de l’Imperi romà. El CITROM té una llarga trajectòria en l’estudi de la producció i distribució del vi Tarraconense (Projecte CITA). La majoria dels centres productors d’àmfores tarraconenses es troben en el territoris urbans a prop de les xarxes de transport (marítimes, fluvials o viàries), i per això des de fa uns anys aquest grup de recerca està realitzant un inventari d’aquests centres productors i marques d’àmfora associades, que ajuden a fixar millor les cronologies, les relacions socials, i vincular-ho amb toponímia medieval. Les vies de transport també representen un dels focus d’estudi principals d’aquest grup, actualment centrat en la investigació, recopilació i disseminació de les vies romanes de la part occidental de l’Imperi Romà. Finalment, un dels temes importants en la recerca del grup és la distribució del població des d’època pre-romana fins a la tardoantiguitat en el territori que incorporaria la província de la Hispania Citerior Tarraconensis.

4) Linked Open Data. Aquest objectiu metodològic de registre i difusió de dades arqueològiques està vinculat transversalment a totes les línies de recerca del CITROM. L’Equip de recerca “Ciutat, Territori i Poblament en Època Romana” està plenament implicat en les noves metodologies per difondre i compartir les dades produïdes a partir dels projectes finançats amb fons públics. Seguint les directrius de l’H2020, totes les dades arqueològiques produïdes en els projectes d’aquest equip s’introdueixen en plataformes d’accés obert. A més, el CITROM és un equip capdavanter en la creació de protocols per la distribució i vinculació de dades amb altres projectes a partir del Semantic Web i dels Linked Open Data en Humanitats. Actualment, el CITROM lidera dos grans projectes internacionals amb aquesta base metodològica. El projecte TIR-FOR es desenvolupa sota els auspicis de la Union Académique Internationale (UAI) i està dissenyat per crear el mapa interactiu i gazetteer més complert i científicament rigorós sobre jaciments de tot l’Imperi romà alhora que permet integrar la investigació de tots els projectes en curs a través d’una cartografia interactiva potent, lligada a la investigació i a la interpretació històrica. La col·laboració directa amb equips de recerca de diversos països integrats en el projecte TIR-FOR, que treballen en la mateixa temàtica, permet estendre les anàlisis comparatives a diverses regions de l’antiguitat romana. I el projecte Viator-e, un projecte que pretén digitalitzar i oferir obertament els traçats de les vies romanes de la part occidental de l’Imperi romà.

Aquest equip centra el seu estudi en la ciutat romana i la seva articulació amb el territori, des de la perspectiva de l’arqueologia urbana i del poblament rural. La recerca se centra en quatre àrees: el Camp de Tarragona (Tarraco), la Segarra i l’Urgell (Iesso), el Vallès Oriental, el Maresme i la Cerdanya (Iulia Libica). La col·laboració directa amb grups de diversos països integrats en el projecte internacional Tabula Imperii Romani/Forma Orbis Romani, que treballen en la mateixa temàtica, permet estendre les anàlisis comparatives a diverses regions del món de l’antiguitat romana.

El principal objectiu de la recerca desenvolupada per aquest grup és analitzar les solucions que va implementar el poder romà per controlar alguns territoris peninsulars en el període immediat a la conquesta i prèviament a la fundació de ciutats. S’analitzen les diferents tipologies d’assentament: centres logístics, campaments, castella, centres de control administratiu, etc.

 

Projectes en curs:

1) L’Arqueologia del nucli urbà de la ciutat romana.

2) L’Arqueologia del territori i el poblament

Dates: 01/01/2018 / 31/12/2021

 

3) La producció, el comerç i les vies de transport

Dates: 01/07/2012 / 31/12/2021

4) Linked Open Data