Una vegada realitzada la prospecció terrestre, es va realitzar la prospecció geofísica sobre dues zones. La primera zona corresponia a una concentració de materials ceràmics documentada a uns 350 metres al nord-est de les torres pentagonals, mentre que la segona zona de prospecció es va realitzar sobre l’istme de l’entrada al poblat ibèric. Els resultats d’aquesta prospecció indicaven anomalies magnètiques que suggerien estructures constructives, però malauradament tots els sondejos de comprovació van resultar negatius. De fet, aquests sondejos van certificar l’escassa potència de terra en el conjunt de la terrassa fluvial, de manera que després dels treballs agrícoles difícilment s’hauria conservat alguna cosa. En el cas de l’istme de l’entrada, sembla que existiria una anomalia magnètica que podria correspondre a una depressió natural o a un fossat artificial.
En definitiva, malgrat recuperar un gran nombre d’objectes arqueològics en superfície, ha estat impossible documentar estructures constructives en el jaciment, ni tan sols negatives. En aquest sentit cal recordar que el jaciment està travessat d’est a oest per una conducció de gas. Aquesta conducció va ser instal·lada després d’excavar una gran rasa de més de 1,5 metres profunditat, però malgrat que es va fer un seguiment continuat dels treballs, no es va documentar cap estructura arqueològica seccionada.
Per completar els treballs d’investigació també es van realitzar una sèrie de fotografies mitjançant un globus aerostàtic, des de posicions i angles diferents, però el terreny, aspre, sec i dur, no facilita l’observació de restes amagades en el subsòl mitjançant fotografia aèria.