Us convidem a consultar la Memòria 2020 de l’ICAC!

L’any 2020 quedarà per sempre gravat en la nostra memòria. Ha estat un any marcat per la suspensió de l’activitat presencial i de tot tipus d’activitats, congressos, viatges, estades, treballs de camp, recerca de laboratori, conferències o activitats de socialització.

L’afectació de la pandèmia en l’àmbit de l’arqueologia ha estat important. Una enquesta feta per la Plataforma Estatal de Professionals de l’Arqueologia parlava de pèrdues d’uns 36 milions d’euros a tot l’estat, només en la primera onada; en un sector molt vulnerable i fràgil, amb una aturada o disminució de l’activitat molt alta.

A l’ICAC les activitats van començar a reprendre’s el mes de juny, però amb moltes limitacions. És difícil posar xifres col·lectives de disminució de l’activitat i de les afectacions laborals en un sector molt fràgil que ja havia estat molt castigat per la crisi del 2008. Als centres de recerca i, en concret, a l’ICAC l’impacte directe ha estat menor; però, indirectament, també força significatiu. 

Malgrat la incidència de la pandèmia, l’ICAC tanca el 2020 amb un balanç positiu de la seva activitat i producció científica

Tot i amb això, el 2020 ha estat un any positiu per a l’Institut, en la mateixa línia dels balanços fets en anys anteriors. De fet, l’any acabava amb l’aprovació pel Consell de Direcció del Pla quadriennal d’activitats de l’ICAC per al període 2021-2024, que estableix les línies estratègiques d’actuació i els reptes de futur del centre. 

Els eixos més ambiciosos del Pla d’actuació 2021-2024 passen per mantenir i consolidar la internacionalització de la recerca, ampliar les fonts de finançament a través de programes europeus, implementar l’estabilització del personal investigador amb la creació de noves places d’investigador sènior (R4) amb contracte laboral indefinit, fomentar les posicions postdoctorals (R2 i R3) i predoctorals (R1) i desenvolupar la carrera investigadora; així com dur a terme la reforma i l’adequació dels espais de treball, laboratoris i infraestructures de la seu de l’Institut a Tarragona.

VII edició del Seminari Epigrafia i Societat a Tàrraco a l'ICAC, març 2020
Licencia de Creative Commons
Imatge de l’última activitat presencial que es va poder fer a l’ICAC el 2020! VII edició del Seminari Epigrafia i Societat a Tàrraco a l’ICAC, amb Ada Lasheras, el 9 de març de 2020.

Amb el passat Consell de Direcció (23 de juny de 2021) queda aprovada la Memòria d’activitats de l’ICAC 2020, disponible a la web i al portal Recercat.

A mode de resum, l’activitat del 2020 a l’ICAC s’ha caracteritzat per: 
  • La renovació del segell HRS4R, amb la conclusió del Pla d’Acció 2015-2020 i la redacció del nou Pla d’acció actualitzat (HRS4R Action Plan 2021−2023). El nou pla és el resultat d’un procés global d’avaluació de l’estratègia HRS4R a l’ICAC, que va culminar amb l’avaluació positiva del grup d’experts de la CE el passat març de 2021.
  • La consolidació del creixement del personal investigador, que s’ha incrementat en 12 persones els darrers 4 anys, especialment el personal postdoctoral, que avui constitueix el 26 % del personal investigador i que continua mantenint una tendència a l’alça, aconseguida a través de programes competitius (RyC, MSCA, JdC, BP, CIP, FPI, FI, FPU). 
  • La internacionalització de la recercafet que es fa palès amb la mobilitat del personal investigador i, sobretot, amb el nombre de projectes en curs a diferents països de la conca mediterrània i perimediterrània: França, Itàlia, Grècia, Tunísia, Egipte, Israel, Turquia i Índia.
  • El compromís de l’ICAC amb l’accés obert, la bona presència a Recercat i al Portal de la Recerca de Catalunya.
  • En conjunt, els bons indicadors obtinguts de la recerca científica del centre.
Topografia del poblat ibèric de Castellons (Flix). A la foto, Iñaki Matias (Tecnologies de Documentació Gràfica de l'ICAC). Foto: ICAC.
Topografia del poblat ibèric de Castellons (Flix). A la foto, Iñaki Matias (Tecnologies de Documentació Gràfica de l’ICAC). Foto: ICAC.
L’impacte de la recerca

L’impacte de la recerca duta a terme ha assolit una fita excepcional amb la concessió del guardó Emerging Investigator Award 2019 de la revista Journal of Archaeological Sciencel’entitat internacional Society for Archaeological Sciences (SAS), en reconeixement a la recerca publicada per Hèctor A. Orengo i Arnau Garcia-Molsosa a l’article “A brave new world for archaeological survey: Automated  machine learning-based potsherd detection using high-resolution drone imagery”.

El jurat del guardó Emerging Investigator Award 2019 va valorar especialment la combinació visionària de fotogrametria basada en drons, aprenentatge automàtic i computació paral·lela en un entorn de codi obert, amb el potencial de revolucionar els mètodes convencionals de la prospecció arqueològica.

"Workflow". Mostra (Hèctor A. Orengo & Arnau Garcia-Molsosa, 2019)
“Workflow”. Mostra (Hèctor A. Orengo & Arnau Garcia-Molsosa, 2019)

 

En l’àmbit de la transferència i de l’impacte en la societat de la nostra recerca, cal destacar l’execució del projecte TarrAcro-Polis: un viatge científic de 2.000 anys d’història, amb la participació del Museu Bíblic Tarraconense i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili, amb la inauguració d’un espai museogràfic a les instal·lacions del Museu Bíblic per a la interpretació històrica de l’acròpolis de la ciutat.

 

Finalment, s’ha produït un canvi important en el programa de postgrau de l’ICAC: el Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica, vigent ininterrompudament durant catorze edicions des del curs 2006-2007, ha entrat en una fase de transformació i renovació.

Aviat veurà la llum un nou projecte de formació: el Màster en Arqueologia Clàssica Aplicada.

La competitivitat, el nombre d’ofertes de màster similars, la crisi econòmica o la reforma dels programes de grau són algunes de les raons que expliquen l’actual situació del programa. Això ha servit, no obstant, per a millorar i elaborar un nou projecte de formació, amb la denominació de Màster en Arqueologia Clàssica Aplicada i que serà també interuniversitari (UAB-ICAC-URV), de 60 crèdits, més especialitzat i en format semipresencial.

Castellet de Banyoles. Recollida de mostres per a anàlisis interdisciplinàries sobre una llar de foc del ja-ciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre). Fotografia del Projecte TRANSCOMB (ICAC). Fotografia: Projecte TRANSCOMB, liderat per Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC).
Castellet de Banyoles. Recollida de mostres per a anàlisis interdisciplinàries sobre una llar de foc del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre). Fotografia del Projecte TRANSCOMB (ICAC), liderat per Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC).

Al document de la memòria podeu consultar totes les dades referents a l’activitat de l’ICAC de 2020 i, en més detall, la producció científica del personal investigador de l’Institut, amb fitxes personals per a cada investigador/a.

Balanç d’activitat del primer semestre de 2021

Avui podem fer també un balanç de l’activitat del primer semestre de 2021, en què destaca el desplegament del primer any del Pla d’Actuació 2021-2024. Aquest nou Pla posa el focus en els següents objectius: 

  1. Mantenir i consolidar la internacionalització de la recerca.
  2. Consolidar i incrementar la captació de recursos econòmics externs per via competitiva.
  3. Incrementar i consolidar el nombre de Grups de Recerca reconeguts de l’ICAC.
  4. Treballar les bases per a la carrera investigadora R4 a l’ICAC.
  5. Treballar el protocol per a l’avaluació del personal de l’ICAC.
  6. Impulsar el nou Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica Aplicada URV-ICAC-UAB, amb un pla d’estudis de 60 crèdits i ensenyament semi presencial, amb l’inici previst pel curs 2022-2023. 

D’altra banda, l’estratègia d’internacionalització es consolida amb la signatura d’importants convenis amb: 

  • La Universitat de Cambridge per al projecte MAHSA, Mapping Archaeological Heritage in South Asia, finançat per la Fundació Arcadia (UK).
  • La Universitat de Gènova per al projecte ‘Landscape of Transhumance: Environmental archaeology research between the Eastern Pyrenees (Spain) and the Maritime Alps (Italy)’.
  • La Universitat de Montpellier –CNRS (ASM) per al projecte d’estudi de la vil·la de SaintBezard a Aspiran (Hérault-Fr): vitícola i taller d’àmfores.

Seguim treballant per a aconseguir els millors resultats possibles per a l’any 2021 i fer arribar la nostra producció científica al conjunt de la societat!

Alex Livarda (esquerra) amb Lídia Colominas i Pep Sunyé durant la gravació del programa (© ICAC)
Aquest 2020 hem reprès el programa de divulgació científica a Tarragona Ràdio: Toquem Pedra! A la imatge, Alexandra Livarda (esquerra) amb Lídia Colominas i Pep Sunyé durant la gravació del primer programa de 2020 (© ICAC).
COMPARTEIX: