Una part significativa del fòrum romà Iulia Libica quedarà al descobert, endreçat i senyalitzat a la fi de l’actual campanya d’excavacions

Imatge del Fórum romà de Llívia. Foto: Museu de Llívia.
L’Ajuntament de Llívia vol ampliar l’exposició actual del Museu amb les descobertes del jaciment i redacta un projecte que veurà la llum en uns 2 anys

Una part significativa del fòrum romà Iulia Libica quedarà al descobert, endreçat i senyalitzat a la fi de l’actual campanya d’excavacions, segons ha explicat, el passat divendres 21 de maig, el director del programa, Josep Guitart (UAB-ICAC).

A la finalització dels treballs arqueològics, part del jaciment estarà ordenat i serà visible als visitants. “La voluntat és deixar l’àrea oriental ordenada i endreçada. Faltarà per completar tota la zona a tocar de l’església”, ha dit Guitart.

“La voluntat és deixar l’àrea oriental ordenada i endreçada. Faltarà per completar tota la zona a tocar de l’església”

Per tal que aquest propòsit sigui una realitat caldrà que els serveis públics de subministrament que avui creuen pel mig de l’excavació (electricitat i gas) hagin estat finalment desviats. Els responsables de l’excavació centren l’actuació d’aquesta campanya en la realització d’un tall estratigràfic per comprovar i datar les diferents fases d’ocupació de l’espai del fòrum i determinar l’evolució arquitectònica d’aquest assentament.

L’alcalde de Llívia, Elies Nova, ha destacat la voluntat de l’Ajuntament de Llívia d’ampliar el Museu tot incorporant el fòrum romà en l’exposició permanent de l’equipament. De fet, el Museu actual es va inaugurar el 2012 i la confirmació de l’existència del fòrum romà de Llívia és del 2015. Aquest element arqueològic i històric d’aquesta vàlua -és l’únic fòrum romà dels Pirineus- ha de tenir el seu protagonisme en el Museu local.

“Nosaltres teníem la intenció, inicialment, de fer un centre d’interpretació del fòrum. Però, seguint les recomanacions de l’equip d’arqueòlegs i del director del Museu de Llívia, farem que tot es concentri a l’edifici de l’Ajuntament, on avui hi ha el Museu i l’exposició de l’antiga farmàcia. La nostra intenció és que el projecte pugui estar acabat en uns dos anys. Hi estem treballant”.

Pel que fa el recinte del fòrum, Nova explica que seria recomanable que l’espai, un cop finalitzada les excavacions, quedés cobert per evitar la seva degradació.

Cèsar Carreras (UAB), Josep Guitart (UAB-ICAC) i l'alcalde de Llívia, Elies Nova, en la roda de premsa el 21 de maig, a Llívia.
Cèsar Carreras (UAB), Josep Guitart (UAB-ICAC) i l’alcalde de Llívia, Elies Nova, en la roda de premsa el 21 de maig, a Llívia.

La campanya d’excavacions en el fòrum, aquest 2021, es dividirà en dues fases diferents:

a. Del 3 al 30 de maig es farà excavacions al fòrum romà Iulia Libica;

b. A partir de la segona quinzena d’agost i durant el mes de setembre es tornarà a excavar en el fòrum amb la participació d’una desena d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la UAB.

Aquesta campanya és la darrera dels quatre anys del Pla Quadriennal (2018-2021) i es preveu donar-li continuïtat amb la presentació, aquest any, d’un nou projecte i un conveni entre l’Ajuntament de Llívia, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’ICAC.

Excavacions al Castell de Llívia

En el cas dels treballs que s’han de fer el mes de juliol a la part alta del Puig del Castell de Llívia, s’enfoquen en constatar arqueològicament si en el seu moment hi hagué un assentament ibèric-ceretà. Se sap de l’existència d’un poblat medieval però mai no s’hi ha fet una exploració específica. Fins a la data, i sense haver estat un jaciment treballat, hi ha aparegut esporàdicament algunes peces de ceràmica d’època ibèrica i republicana romana.

En aquest cas, les excavacions es faran del 5 al 16 de juliol. S’hi preveu fer diferents sondejos i rases.

Els treballs d’excavació al Fòrum romà de Iulia Libica i al Castell de Llívia estan liderats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

En el projecte hi col·laboren la Diputació de Girona i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat-Servei d’Arqueologia.

Els treballs d’excavació són dirigits pels arqueòlegs César Carreras i Jordi Guàrdia (que va defensar la seva tesi a l’ICAC, l’abril de 2018, en el marc del programa de Doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica URV-ICAC-UAB).

COMPARTEIX: