Un nou projecte de l’equip GIAP ens portarà a l’Índia a investigar els orígens de la civilització de l’Indus

Una de les 50 càmeres funeràries excavades fins ara a Juna Khatiya. S’hi pot observar l’estructura muntada, que estava coberta amb un bloc de gres. Foto: Projecte Kachchh.

El projecte arqueològic Kachchh: comercio, pastoreo y los orígenes de la civilización del Indo (2021-2023) és una col·laboració en curs de l’equip GIAP amb la Universitat de Kerala (Índia) i la Institució Milà i Fontanals del CSIC. També hi participen investigadors de la Universitat de La Laguna (Tenerife), així com del Albion College i el Rochester Institute of Technology (ambdós als Estats Units).

Aquesta iniciativa de recerca sobre l’Indus es centrarà en la regió de Kachchh, a l’estat de Gujarat, al nord-oest de l’Índia. El projecte, que ara mateix es troba en el seu estat inicial, ha rebut el finançament de la Fundació Palarq. Francesc C. Conesa, un dels investigadors que dirigeix el projecte, ens explica els trets principals de la proposta (aquí el post a la web del GIAP).

El desenvolupament de la civilització de l’Indus

El Projecte Kachchh es proposa portar nova llum sobre el paper que van tenir les zones rurals en el desenvolupament de la civilització de l’Indus.

La major part del corpus acadèmic de l’Indus s’ha centrat principalment en el període urbà o fase Harappan clàssica (2600-1900 aC). No obstant, sabem molt poc sobre la fase preurbana o Harappan inicial –Early Harappan- (3300 i 2600 aC). És durant aquesta fase de formació inicial del món de l’Indus quan es van observar per primera vegada pràctiques agrícoles complexes i de pastura a Kachchh, definint així la seva pròpia dinàmica socioeconòmica regional fins la plena integració de la zona a la Vall de l’Indus.

Fins fa poc, només hi havia unes poques evidències de jaciments de la fase Early Harappan a Kachchh, en contrast amb les abundants restes arqueològiques de la fase urbana (com seria l’impressionant jaciment arqueològic de Dholavira). Aquest panorama va començar a canviar amb les excavacions de 2019-2020 a la necròpolis Early Harappan de Juna Khatiya, dutes a terme pels professors Rajesh S. V. i Abhayan G. S. del Departament d’Arqueologia de la Universitat de Kerala.

El Dr. Ahayan G.S. documenta la ceràmica dels primeres Harappan amb un possible origen a la veïna regió de Sindh a la Vall de l’Indus. Foto: Projecte Kachchh.
El Dr. Ahayan G.S. documenta la ceràmica Early Harappan amb un possible origen a la veïna regió de Sindh, a la Vall de l’Indus. Foto: Projecte Kachchh.

 

Les excavacions a Juna Khatiya constitueixen el punt de partida del projecte

Les investigacions es centraran en tres contextos arqueològics clau per a comprendre millor els inicis i el desenvolupament de la civilització de l’Indus a la regió:

1) Les necròpolis Early Harappan, mitjançant l’anàlisi bioarqueològica de les restes de Juna Khatiya, que inclou l’anàlisi dels isòtops biogènics de dents humanes i l’anàlisi dels residus dels artefactes (per exemple, restes microbotàniques i de fauna);

2) Els assentaments Early Harappan, mitjançant la detecció i excavació de nous possibles espais domèstics; i

3) Els paisatges culturals de Kachchh, mitjançant l’estudi de les proves etnogràfiques, l’ús del sòl a llarg termini i els conjunts de dades provinents de la teledetecció multitemporal.

Mostra de ceràmica "Early Harappan" de Juna Khatiya, a l’espera de l’extracció de lípids. Foto: Projecte Kachchh.
Mostra de ceràmica Early Harappan de Juna Khatiya, a l’espera de l’extracció de lípids. Foto: Projecte Kachchh.

 

Una masterclass a la Fundació Palarq explica en detall el projecte i els orígens de la civilització de l’Indus

Francesc C. Conesa, codirector del projecte, és investigador postdoctoral a l’ICAC des de la passada primavera. Es va incorporar a l’equip GIAP sota la direcció del Dr. Hèctor Orengo per a treballar, especialment, en teledetecció i la seva aplicació en la prospecció arqueològica. La seva recerca es centra en el desenvolupament de processos computacionals i el maneig de Big Earth Data (grans col·leccions d’imatges per satèl·lit multitemporals i multisensorials) per a la detecció de jaciments arqueològics -i els riscos que amenacen la seva preservació- de manera ràpida i eficient en àrees de gran extensió. En concret, bona part del seu treball es centra en els paisatges monsònics semiàrids de la civilització de l’Indus de l’edat del bronze al sud d’Àsia.

Recentment, ha impartit una masterclass (en línia) a la Fundació Palarq, juntament amb el Dr. Juan José García Granero (Institució Milà i Fontanals, CSIC), en el marc del cicle Masterclass de Arqueología y Paleontología de la Fundació. Al vídeo podreu conèixer en detall el projecte arqueològic a la regió de Kachchh (Gurajat, Índia) i com fa 4.500 anys aquesta àrea fou especialment important per al desenvolupament de la civilització de l’Indus.

Notícies relacionades:

“Tras los orígenes de la civilización del Indo”, National Geographic España, 25 de març de 2021.

“GIAP goes to India: a new project investigates the origins of the Indus Civilisation”, web GIAP, 26 de març de 2021.

COMPARTEIX: