En marxa els treballs d’excavació al jaciment de Costa de la Serra (La Secuita, Tarragona)

Imatge dels inicis dels treballs d'excavació arqueològica al jaciment de Costa de la Serra, 2021. Foto: ICAC.
Una nova campanya de treballs arqueològics al fortí tardorepublicà de la Costa de la Serra (La Secuita, Tarragonès).

Del 28 de juny al 16 de juliol s’hi duu a terme una intervenció programada amb un petit equip de camp format per investigadors de l’ICAC, estudiants del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC), dels graus d’Història i d’Història de l’Art i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, i voluntaris.

El jaciment de la Costa de la Serra es troba al municipi de La Secuita, a uns 13 km al nord de la ciutat de Tarragona. És un petit fortí romà tardorepublicà, que es data entre finals del segle II aC i principis del segle I aC. Des del 2014, l’ICAC hi porta a terme intervencions arqueològiques, que han revelat l’existència d’un assentament militar que fou destruït intencionadament en el moment del seu abandonament.

La campanya 2021 (l’últim any del projecte de recerca quadriennal) se centrarà en completar el coneixement de la zona meridional del jaciment, donant continuïtat als treballs de 2020. 

El fortí hauria estat en ús durant poc temps, molt probablement durant la guerra de Sertori (80-72 aC). S’hi han documentat diversos llenços de muralla, així com alguns murs que haurien format part de barracons. També, tres cisternes per a la recollida d’aigües pluvials, amb un sistema de canalització parcialment cobert per lloses, vinculat probablement a la gestió de l’aigua.

La recerca en aquest jaciment forma part d’un projecte quadriennal (2018-2021), dirigit per Maria Carme Belarte i Joan Canela, sobre la Cessetània occidental durant la protohistòria i que, alhora, és la continuació d’un projecte anterior sobre la mateixa temàtica. Les excavacions pròpiament dites a la Costa de la Serra van començar el 2015 i, des de llavors, s’hi ha fet una campanya anual, amb diversos equips de treball, sota la direcció de Maria Carme Belarte, Joan Canela, Jordi López i Núria Otero. 

Un dels voluntaris que forma part de l’equip, Marc Dalmau, veí de l’Argilaga i antic alumne del màster en Arqueologia Clàssica, és qui va descobrir el jaciment.

En total, l’equip està format per deu persones; a banda dels investigadors que porten la direcció dels treballs (investigadors de l’ICAC o adscrits a l’ICAC: Maria Carme BelarteJoan CanelaJordi López), hi participen dos estudiants del màster interuniversitari d’Arqueologia Clàssica (Toni Corrales i Ferran Piró), dos arqueòlegs que són antics alumnes del mateix màster (Marc Dalmau i Graciella Pereda) i dos estudiants dels graus d’Història i d’Història de l’Art i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili.

Els treballs de 2020 van permetre corroborar els resultats preliminars obtinguts en la intervenció de 2019, amb la descoberta d’un sistema defensiu més complex del que es podria preveure a partir de les excavacions dutes a terme entre 2015 i 2017.

La intervenció de 2020 va permetre constatar també que el tancament meridional del jaciment estaria defensat per una doble muralla, amb dos murs d’aproximadament 1 m d’amplada que discorrerien de forma paral·lela durant 50 m.

Fotografia general de la façana sud de la fortificació, on es pot observar el traçat de la doble muralla que discorre paral·lela en direcció sud-oest/nord-est. Els treballs de la campanya 2020 s’han centrat en l’extrem est (dreta).
Fotografia general de la façana sud de la fortificació, on es pot observar el traçat de la doble muralla que discorre paral·lela en direcció sud-oest/nord-est. Els treballs de la campanya 2020 s’han centrat en l’extrem est (dreta).

Si bé el jaciment està molt arrasat i conserva molt poca estratigrafia, amb el conjunt de treballs arqueològics que s’hi faran serà possible restituir la planta i estructura de l’edifici, que correspon a un model d’assentament característic del període romano-republicà al nord-est peninsular.

A més de la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (a través del projecte quadriennal), els treballs compten amb el suport econòmic de l’Ajuntament de la Secuita.

 

COMPARTEIX: