Un model 3D permet interpretar les estructures romanes del Museu Bíblic Tarraconense

La presentació de les imatges en 3D de les restes romanes es va fer a la seu del Museu Bíblic. Foto: Olívia Molet

L’any 2015 les intervencions arqueològiques al claustre de la catedral de Tarragona deixaven al descobert una de les exedres del recinte sagrat del Temple d’August.

El passat 25 d’abril es va presentar el model 3D que permetrà interpretar les estructures romanes que es conserven a l’interior del Museu.

Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Universitat d’Alacant s’ha creat un model virtual que permet al visitant conèixer com era aquest espai en època romana, a partir del projecte final de màster presentat per l’arqueòloga Silvia Fibla. Aquest material es projectarà permanentment a les dependències del museu, però també es podrà consultar en obert a la web de l’ICAC (Patrimoni en 3D) i des del seu canal a la plataforma Sketchfab.

Les últimes tasques d’estudi i excavació havien permès constatar que part de les sales exedres s’ubiquen a l’antic porticat del recinte de culte imperial de Tàrraco, i que la sala dedicada a la Judea Romana és la fossilització d’una de les exedres d’aquest conjunt religiós romà. D’aquesta exedra es conserva tota la seva fonamentació, amb murs de 2,40 metres d’ample i fins a 5 metres d’alçada.

La presentació del model va anar a càrrec dels arqueòlegs Andreu Muñoz (director del Museu Bíblic i investigador adscrit a l’ICAC), Josep Maria Puche (de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC) i Silvia Fibla, autora del model, que va afirmar que «quan estàs modelant és com si estiguessis construint un edifici d’aquella època».

Restitució virtual de l’espai actual del Museu bíblic en època romana amb els pòrtics i l’exedra del recinte de culte imperial (Imatge de Silvia Fibla).
Restitució virtual de l’espai actual del Museu Bíblic en època romana amb els pòrtics i l’exedra del recinte de culte imperial (imatge de Silvia Fibla).

Aquest exercici d’arquitectura ha permès tenir un nivell de coneixement molt més específic sobre com era l’estructura de l’edifici. En concret, s’han interpretat les estructures que es conserven a l’interior del Museu Bíblic. El treball s’ha pogut realitzar després que les diferents excavacions arqueològiques determinessin que part de les sales s’ubiquen a l’antic pòrtic del recinte de culte del temple, i que a la sala dedicada a la Judea Romana hi havia una de las exedres  –una espècie de capella en forma d’àbsida en què els romans col·locaven figures dels deus que veneraven– d’aquest conjunt religiós romà.

Les dimensions dels carreus, així com el color i la textura dels diferents materials, són altres dels aspectes que es poden apreciar en el resultat final. Puche va destacar el nivell de coneixement que aporten els arqueòlegs en el camp de la reconstrucció, en què «hi ha molt fake».

El director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz, va destacar que a partir d’aquesta eina es podran fer «intel·ligibles» les estructures romanes que es conserven a l’interior de la Casa dels Concilis, i va afirmar que «intentem fer excavacions i recursos pedagògics per transferir el coneixement de l’evolució històrica de l’acròpolis».

Restitució virtual de l’espai actual del Museu bíblic en època romana amb els pòrtics i l’exedra del recinte de culte imperial (imatge de Silvia Fibla).
Restitució virtual de l’espai actual del Museu Bíblic en època romana amb els pòrtics i l’exedra del recinte de culte imperial (imatge de Silvia Fibla).

 

COMPARTEIX: