Dia internacional de la dona

En motiu de la celebració del Dia internacional de la dona, us convidem a consultar la nova secció d’igualtat de la nostra web i un resum de les activitats en què va participar l’ICAC el passat Dia internacional de la dona i la nena en la ciència (11 de febrer).

Nova secció d’igualtat a la web de l’ICAC

A la secció d’igualtat hi trobareu una actualització del Pla d’igualtat de l’Institut, informació sobre les activitats promogudes pel Comitè d’igualtat i un recull de recursos específics sobre el tema. Per exemple, un protocol per a la prevenció i actuació vers situacions d’assetjament, abús i agressions específic per a l’àmbit de l’arqueologia; o una guia per a l’ús de llenguatge inclusiu i no sexista.

Celebració del dia internacional de la dona i la nena en la ciència 2019

L’ICAC ha consolidat enguany el seu compromís amb aquesta iniciativa internacional (proclamada per l’ONU l’any 2015), amb l’organització de diverses xerrades divulgatives i la participació en una iniciativa local de l’Associació de Divulgació Científica del Camp de Tarragona.

Trobada amb científiques de Tarragona

L’ICAC ha participat en una de les Trobades amb científiques de Tarragona que va organitzar l’Associació de Divulgació Científica del Camp de Tarragona en motiu de la celebració de l’11 de febrer (programa d’activitats), amb la investigadora Anna Gutiérrez. L’acte va tenir lloc el passat 11 de febrer, a les 12h, a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. Hi van participar les investigadores Anna Gutiérrez (ICAC), Sonia Fernández (IISPV) i Sílvia de Lamo (URV). Va moderar l’acte ​Toni Pérez-Portabella, professor de Comunicació de la URV.

Més d’un centenar de persones van assistir a la trobada amb científiques del Campus Catalunya de la URV

Un moment de la presentació de l’acte. Foto: ICAC
Xerrades divulgatives a centres de secundària

A través de la iniciativa 11 de febrero, l’ICAC va organitzar diverses xerrades divulgatives a alumnes de 3r i 4t d’ESO de dos centres públics de Reus i Tarragona. A cadascuna de les xerrades hi van assistir una vintena d’alumnes i alguns professors. La dinàmica de les xerrades va barrejar presentacions de les investigadores amb preguntes dels participants, i espai per al debat.

  • Arqueologia i desigualtats, a càrrec de Lídia Colominas. Dimecres 6 de febrer, a l’Institut Josep Tapiró (Reus).
La investigadora Lídia Colominas, en un momento de su presentación
Lídia Colominas, en un moment de la seva presentació. Foto: ICAC

La Lídia va mostrar en la seva presentació en què consisteix l’ofici de l’arqueologia, i va establir paral·lelismes entre les dinàmiques de gènere en societats antigues amb la nostra societat actual. En els moments de diàleg, els i les alumnes es van mostrar sensibilitzats amb la desigualtat de gènere i partidaris de la igualtat en tots els àmbits.

No obstant, va sorprendre comprovar que hi havia latent un desconeixement sobre com es desenvolupa una carrera investigadora (quins passos cal seguir, en quina mena de projectes o institucions es pot arribar a treballar, o quines condicions laborals són més habituals). Prova d’això és que, més enllà del debat, la majoria de preguntes que els estudiants van fer a la investigadora anaven encaminades a conèixer en detall els estudis que havia cursat, els centres on havia treballat o les dificultats que s’havia trobat pel camí.

 

  • El secret del Dr. Barry, a càrrec de Maite Salagaray. Dilluns 11 de febrer, a l’Institut Sant Pere i Sant Pau (Tarragona).
11febrer2019_ICAC_Maite Salagaray
Maite Salagaray, en un moment de la seva presentació. Foto: ICAC

La Maite va basar la seva presentació en la història del Dr. James Barry, un metge que va ser famós per ser el primer cirurgià britànic que va aconseguir fer una cesària en què salvà ambdues vides, la de la mare i la del nadó. James fou un estudiant prodigi: amb només 14 anys va ingressar a l’escola de medicina d’Edimburg i es va convertir en cirurgià de l’exèrcit abans de complir 20 anys.

El seu tractament radical per a la lepra i les malalties venèries va transformar els hospitals en què es tractaven aquestes malalties. Va arribar a ser inspector general d’hospitals militars. Malgrat tots els seus èxits, potser el més gran no es va saber fins el dia de la seva mort: la realitat d’aquest protagonista és que era una dona!

Realment va entrar amb uns disset o divuit anys a la universitat, però va mentir amb l’edat per ocultar el seu físic i la seva aparença (imberbe, veu aguda) amb la idea de llicenciar-se i ajudar el general Miranda en la independència de Veneçuela, però el general Miranda va morir i es van truncar els seus plans; allò que havia de ser una tapadora de tres anys es va convertir en la seva identitat per a tota una vida a fi de poder exercir la seva passió: la medicina. Va ser descoberta quan es preparava el seu cos per al seu funeral.

La presentació de la investigadora Maite Salagaray va despertar molt interès entre els estudiants, que es van sorprendre de la necessitat d’haver d’ocultar el teu gènere per a poder desenvolupar una carrera professional. Malgrat marcar distàncies entre la realitat de la protagonista de la història i les seves realitats actuals, les alumnes no van descartar haver de viure situacions de desigualtat per motiu de gènere al llarg de les seves vides.

La Maite Salagaray va repetir la xerrada per a dos grups d’alumnes de 3º de ESO, i en tots dos casos va ser una experiència que tant alumnes com docents van valorar molt positivament.

COMPARTEIX: