L’esquelet humà del jaciment ibèric de Rabassats (Nulles), finalment d’època romana

Vista de les restes esquelètiques de Rabassats en el moment de la troballa.

L’esquelet humà trobat aquest febrer al jaciment ibèric de Rabassats (Nulles) és d’època romana i no ibèrica. Ho confirma la datació amb carboni 14, que ha situat l’individu entre els anys 40 cal BC i 80 AD.

Aquesta informació ha fet canviar la hipòtesi inicial dels directors de les excavacions, M. Carme Belarte (ICREA-ICAC), Joan Canela (ICAC) i Jordi Morer (Món Iber Rocs SL). Així, entorn el canvi d’era, 200 anys després d’abandonat el nucli rural de Rabassats, el difunt devia ser enterrat en el sediment que reblia l’antiga bassa: “El devien llençar allà i no va tenir dret a cap ritual funerari.” L’absència d’objectes relacionats amb els ossos i la nul·la informació que els ossos han proporcionat sobre la causa o circumstàncies de la mort impedeixen saber-ne més.

En època ibèrica el ritual funerari per als adults era la cremació i per això era tan excepcional la troballa d’un enterrament. L’esquelet va aparèixer aquest febrer a l’interior d’una bassa o dipòsit, i l’hi devien deixar un cop l’estructura, ja en desús, estava reblerta amb terra i pedres. En aquest rebliment apareixia abundant material arqueològic del moment d’abandó del jaciment (finals del s. III – inicis del s. II aC), per la qual cosa tot feia pensar que l’esquelet pertanyia a aquest mateix moment.

Reconstrucció de les restes esquelètiques de Rabassats al laboratori d’antropologia.
Reconstrucció de les restes esquelètiques de Rabassats al laboratori d’antropologia.

A part de la medició de C14, realitzada pel laboratori Beta Analytics, l’esquelet també l’ha estudiat l’antropòloga Núria Armentano. L’anàlisi antropològica mostra que correspon a un individu adult, de sexe masculí, d’edat avançada (40-50 anys) i constitució robusta. Els ossos mostren diverses alteracions, signes degeneratius articulars que suggereixen que l’individu devia haver fet feines que requerien un esforç continuat. La posició de les restes, que mantenien molt parcialment la connexió anatòmica, indica que havien dipositat l’individu amb poca cura i que potser el van remoure amb posterioritat.

Aquesta intervenció arqueològica s’emmarca dins del projecte quadriennal de recerca de l’ICAC Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (1r mil·lenni aC).

COMPARTEIX: