L’estudi de les fonts textuals aplicat a l’arqueologia té un marcat caràcter transversal en l’estructura de l’ICAC. A diferència de l’arqueologia prehistòrica, centrada en cultures àgrafes, l’arqueologia clàssica no pot ignorar la literalitat –en el sentit més ampli del terme, oposat a l’oralitat– del seu camp d’estudi al llarg de la major part de la seva dilatada cronologia. El fet que disposem d’una ingent quantitat de documents textuals que abasta una amplíssima gamma de registres (obres literàries, tècniques, cartes, documents oficials i privats, grafits…) i suports materials (papir, pedra, ceràmica, metalls…) suposa una font d’informació insubstituïble a l’hora de documentar i interpretar les dades materials de la recerca arqueològica.

A més, les excavacions arqueològiques augmenten contínuament aquest corpus textual amb la troballa de nous documents que, en primer lloc, cal llegir i analitzar amb l’ajut de l’epigrafia, la paleografia i la filologia per poder-los integrar en un context material, històric i cultural més ampli i significatiu. Tots aquests factors fan realment imprescindible la participació del filòleg en la recerca arqueològica en totes les seves línies d’actuació i en tots els nivells de la interpretació.

Consulteu els diferents projectes associats: