Aquest programa té com a objectiu principal promoure la formació i la recerca en aquest camp de l’arqueologia clàssica, que ha tingut en els darrers temps un paper secundari a Catalunya, malgrat la importància dels jaciments d’Empúries i Roses, i l’interès que el món grec ha suscitat sempre a casa nostra i la influència continuada que el seu estudi ha tingut sobre la cultura catalana. Per aquest motiu, des de la seva fundació, l’ICAC va definir com un dels seus objectius la creació d’un programa de tipus estratègic dedicat a l’arqueologia grega.

Amb aquesta finalitat l’ICAC ha gestionat diversos convenis de col·laboració amb institucions per tal de poder incidir en les mancances formatives en aquest camp de l’arqueologia i oferir als alumnes formació específica, teòrica o pràctica, en centres especialitzats amb llarga tradició en el camp de l’arqueologia grega.

Des d’aquest programa també es pretén augmentar la participació de l’ICAC en l’organització d’activitats sobre l’antiga Grècia, tant a nivell científic com a nivell divulgatiu i de transferència del coneixement.

Pel que fa a la recerca, el programa específic pretén combinar els estudis dels materials i els jaciments amb la integració de les dades de la recerca arqueològica en un marc més ampli d’estudi històric i antropològic de la cultura grega, des d’una perspectiva pròpiament interdisciplinària capaç d’articular les diverses ciències de l’antiguitat. En aquest marc, l’ICAC desenvolupa un programa centrat en la iconografia grega sobre ceràmica.

En l’àmbit més general de la integració de la recerca arqueològica en una perspectiva interdisciplinària d’estudi integral de la cultura grega, dos són els eixos conductors de la recerca (als quals s’han dedicat diversos projectes de recerca, realitzats i en curs): el concepte de l’espai i els modes de la seva articulació en el món grec, particularment en l’àmbit de l’arquitectura i la iconografia; i els mecanismes de construcció i representació del passat en la cultura grega antiga, amb un interès especial per l’ús dels elements de la cultura material (com ara els objectes votius, les representacions del mite en espais públics o els instruments del ritual) com a discurs simbòlic al servei de la construcció d’un passat que es projecta sobre el present de la comunitat, genera identitats col·lectives i gestiona el contacte entre ciutats gregues i entre grecs i pobles indígenes en espais colonials.

Consulteu els diferents projectes associats: