Amb l’expressió llatina Instrumentum domesticum ens referim al conjunt d’estris, atuells, utensilis i equipament material que definien, a l’antiguitat, el dia a dia de les activitats humanes en tots els seus àmbits, molt especialment el consum i comerç d’aliments, però també en altres més variats (com les activitats de culte o les armes per a activitats bèl·liques). Es tracta d’una denominació genèrica d’uns materials que ens permeten conèixer les activitats, costums i vincles socioeconòmics dels individus que els van utilitzar des del moment de la seva producció fins al seu abandonament o destrucció.

És fonamental conèixer com els objectes van arribar a mans dels consumidors o manipuladors, i com es va desenvolupar aquest procés mitjançant el comerç i els mecanismes d’intercanvi, amb les seves implicacions polítiques, socials i econòmiques. L’estudi dels materials arqueològics i de l’activitat comercial que se’n deriva són una font d’informació valuosa i determinant per al coneixement de l’antiguitat.

Un dels elements fonamentals dins de l’estudi de l’Instrumentum domesticum és la ceràmica, fins a l’extrem que és anomenada el “fòssil director” de l’activitat arqueològica. Això és així perquè, gràcies a les tipologies elaborades des del segle XIX i fonamentalment el XX, la identificació dels tipus ceràmics permet que siguin l’element principal per tal de datar els estrats arqueològics, juntament amb monedes i altres objectes. D’altra banda, la ceràmica és sovint el material arqueològic més abundant en qualsevol excavació arqueològica que afecti hàbitats del món antic i posteriors.

Tanmateix, més enllà del valor de la ceràmica com a element de datació, cal considerar també el seu important paper com a font de coneixement sobre les xarxes de comerç a l’antiguitat, així com també des d’altres punts de vista, com l’estudi artístic i estilístic de les peces decorades (entroncant així amb la història de l’art), el seu ús en relació a l’alimentació (fins ara poc estudiat) i l’estudi dels productes que es transportaven en contenidors o la recerca en epigrafia dels textos que apareixen sobre els materials.

Un dels elements més estudiats són les àmfores, que resulten de gran interès per a l’estudi de les xarxes comercials, ja que la determinació dels seus continguts (bàsicament vi, oli i salaons) permet conèixer força acuradament l’activitat econòmica en època antiga (fonamentalment, durant el període romà).

En el marc de la línia de recerca Instrumentum domesticum es desenvolupen diversos projectes relacionats, sobretot, amb la ceràmica romana, el seu ús, comerç i caracterització i, durant els darrers anys, s’ha especialitzat en l’estudi de les àmfores hispàniques.

Com a complement a la tasca desenvolupada des d’aquesta línia, l’ICAC ofereix la possibilitat, des de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics, de dur a terme analítiques de ceràmiques, per tal d’establir les seves característiques físiques i la seva procedència.

Consulteu els diferents projectes associats: