Arquitectura residencial urbana d’època tardoantiga a Hispània (segles IV-VIII dC)

Arquitectura domèstica de Baelo Claudia 01
Tesi doctoral
Doctorand: Arnau Perich Roca
Director/s: Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC), Ricardo Mar (URV)
Dates: 02/05/2011 - 07/11/2014

Aquesta tesi, iniciada al mes de maig de 2011, té com objectiu principal l’estudi de l’arquitectura residencial d’època tardana i tardoantiga (segles IV-VI) en el que havien estat les tres capitals hispanes d’època altimperial: Tarraco, Emerita Augusta i Corduba. La tesi s’emmarca en la línia i el projecte recerca de l’ICAC “La Ciutat Antiga”. Els estudis se centraran en les diferents fases, dins els marcs cronològics corresponents, per les que passa el món residencial tardà a les capitals hispanes, des de la gran eclosió d’aquest tipus d’arquitectura al llarg del s. IV, quan les cases s’amplien en extensió i en alçada, es decoren amb grans programes decoratius musius i parietals i es doten de nous espais de representació del poder d’acord amb els models imperials tetràrquics fins a l’etapa final en la que una gran part d’aquestes residències és compartimentada i alterada funcionalment per diferents grups familiars.

Com podem veure doncs, és una etapa de canvis profunds en el món residencial urbà a Hispània. Entendre aquests processos que afecten a nivell físic les ciutats hispanes ens farà entendre millor els profunds canvis socials que es donen en el món romà entre inicis del sistema tetràrquic i l’entrada dels exèrcits musulmans a la península Ibèrica, a la vegada que ens ha d’ajudar a entendre millor com es configura la ciutat altmedieval, tan diferent de la idea (ideal) que tenim de la gran ciutat altimperial del segle II dC.

COMPARTEIX: