Moisés Díaz García

Investigador adscrit postdoctoral (R2), Àrea de recerca.
Membre, Equip de recerca: Arqueologia Cristiana i de l’Antiguitat Tardana.
Codi ORCID: 0000-0001-7063-5595
moisesu@msn.com
Breu currículum

Moisés Díaz és doctor en Història i Història de l’Art per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2012) amb una tesi dirigida pel doctor Joaquín Ruiz de Arbulo sobre els contextos ceràmics tardorepublicans de Tàrraco. Va estar vinculat inicialment al Servei Arqueològic de la Universitat Rovira i Virgili, on va realitzar tasques relacionades amb la intervenció d’urgència, com ara tècnic dibuixant i arqueòleg (1996-1998). Posteriorment va passar a formar part de la plantilla de tècnics de l’empresa Codex-Arqueologia i Patrimoni, dintre de la qual desenvolupa actualment la seva tasca, dirigint i coordinant intervencions arqueològiques preventives i planificades, coordinant treballs de recerca per a institucions, com el Mapa de Recursos Culturals (M@RC) de la Diputació de Tarragona, i realitzant publicacions científiques en forma d’articles, monografies o llibres, basades en les dades més recents que es desprenen de les intervencions arqueològiques.

També ha realitzat col·laboracions amb institucions com l’ICAC, tant en intervencions arqueològiques com en publicacions, destacant la publicació sobre les termes públiques de Tàrraco del carrer de Sant Miquel, coordinada pel doctor Josep Maria Macias. Altres col·laboracions a destacar són les realitzades amb el Museo Archeologico Nazionale di Palestrina (província de Roma), en l’equip format pel doctor Filippo Demma (Università degli Studi di Roma “la Sapienza”), l’arqueòleg Lluís Piñol (Museu d’Història de Tarragona/Universitat Rovira i Virgili), i el propi Moisés Díaz, en el marc de l’estudi de la vaixella d’època republicana a la ciutat de Praeneste, en especial atenció a les produccions locals amb segells nominals de vernís negre.

És autor de diverses publicacions sobre el tema central de la seva tesi: l’estudi del comerç i el consum a través del material ceràmic d’època tardorepublicana a Tàrraco. També ha realitzat publicacions sobre l’evolució urbanística de la ciutat, així com sobre les troballes més recents a diversos monuments de la capital provincial, o a jaciments com ara les vil·les del seu territori, que es fa extensible al període protohistòric, havent estudiat part de l’oppidum que antigament ocupà la part baixa de Tàrraco, així com altres jaciments de la Cessetània com el poblat de Manous.

Ha participat en diversos congressos i seminaris, tant a nivell local, nacional com internacional, destacant en aquest aspecte les aportacions sobre la interpretació de la plaça de representació del denominat Fòrum Provincial de Tàrraco, junt amb l’arqueòloga Immaculada Teixell, al darrer Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica celebrat a Mèrida el 2013.

Entre les diverses publicacions podem destacar la ja esmentada sobre les termes públiques, Les termes públiques de l’àrea portuària de Tàrraco. Carrer de Sant Miquel de Tarragona (2004), també ha col·laborat en la publicació divulgativa realitzada pel Diari de Tarragona en col·laboració amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona, Patrimoni de la Humanitat (1998), i ha publicat l’estudi sobre el primer establiment militar conegut al territori de Tàrraco en el volum número 5 de la col·lecció Tàrraco d’Arqueologia, El castellum de Puigpelat (2009).

Altres publicacions destacades s’han centrat en l’estudi de jaciments del territori de Tàrraco, com les referents a les vil·les de Cal·lípolis, a la Pineda (Vila-seca) junt amb Josep Maria Macias, o a la vil·la de la Burguera (Salou), en l’equip format amb els doctors Josep Maria Macias i Francesc Bosch. També s’han tractat altres monuments i jaciments de períodes històrics diferents, com els estudis publicats sobre el castell de Solivella (Conca de Barberà) junt amb l’arqueòleg Joan Menchon, o l’edifici medieval de la Castlania de Cambrils.

Recentment ha acabat de dirigir diverses intervencions a la plaça de representació del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (beateri de Sant Domènec), i al circ romà de Tàrraco en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona, concretament al sector de la grada nord-oriental (carrer del Trinquet Vell) i al sector de la Porta Triumphalis. Actualment centra els treballs de direcció arqueològica en el sector suburbial del port de Tàrraco a la zona de la desembocadura del Tulcis (riu Francolí).