Seu de l'ICAC a la Part Alta de Tarragona. Foto: Juli Nomdedeu.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un centre de recerca públic en arqueologia clàssica creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya. Té com a finalitat la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i cultura clàssiques.

L’Institut desenvolupa la seva tasca a partir de la col·laboració i les sinergies amb les universitats i institucions de recerca de Catalunya que treballen en el mateix camp, amb l’objectiu d’esdevenir un referent científic internacional en aquest àmbit. Com a centre de recerca ha establert línies i programes d’investigació i està dotat de personal investigador.

El seu àmbit de coneixement és l’arqueologia clàssica en un sentit ampli, tant des d’una perspectiva geogràfica (l’arc mediterrani i l’entorn on es van desenvolupar les cultures clàssiques) com cronològica (comprenent les civilitzacions grega i romana, i els altres pobles relacionats directament amb aquestes).

Els estudis d’arqueologia clàssica tenen una llarga tradició a Catalunya. A més, han viscut una progressió important en els darrers anys gràcies a l’augment de la sensibilitat ciutadana envers la salvaguarda del patrimoni arqueològic i l’aplicació de la nova legislació sobre patrimoni cultural que ha fet necessària i possible l’explotació científica de nombrosos jaciments.

D’altra banda, el territori català és notablement ric pel que fa a restes arqueològiques de l’antiguitat, gràcies, en bona part, al paper rellevant que hi va tenir la colonització grega i l’expansió política i cultural de Roma cap a terres d’occident, i també gràcies a la incidència cultural que tot això va tenir en les poblacions autòctones. Aquesta riquesa arqueològica requereix, lògicament, un desenvolupament adequat de les tasques de recerca indispensables per al seu estudi, interpretació i explotació cultural.

L’ICAC ha pres forma de consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. Els seus Estatuts van ser publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, número 3.143, el 19 de maig de 2000. L’Institut és una entitat jurídica pública, de caràcter institucional, i té personalitat jurídica pròpia per a la realització dels seus objectius.

L’Institut té la consideració de centre de recerca de Catalunya, identificat com a centre CERCA, i li és d’aplicació el règim jurídic establert al capítol IV del títol II de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, la disposició addicional vuitena d’aquesta Llei, i la resta de normativa específica que la Generalitat de Catalunya dicti en matèria de recerca.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica té la seu en un edifici cedit per la URV i l’Ajuntament de Tarragona al Campus Universitari d’aquesta ciutat, emplaçat a l’antic Mercat del Fòrum. Amb aquest local, de més de 1.000 m², l’Institut disposa de despatxos per al personal investigador i per a l’administració, un centre de documentació i biblioteca, sales per als becaris, tallers i laboratoris equipats per permetre el desenvolupament ple de les tasques de recerca, seminaris, una sala de conferències i magatzems.

La importància i l’envergadura del patrimoni arqueològic present a Tarragona, assentada sobre l’antiga Tarraco, brillant capital de la Hispania Citerior, designada per la UNESCO Patrimoni Mundial, ofereix un marc òptim per a l’Institut. Els monuments arquitectònics conservats in situ, els nombrosos i importants materials arqueològics dipositats en el seu museu centenari, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb moltes peces que tenen, a més, valors artístics de primer ordre, i les potencialitats del jaciment arqueològic encara per explotar, li confereixen les condicions per ser un laboratori extraordinari de recerca arqueològica.