«Serra i Vilaró i Tàrraco», segona conferència del programa d’homenatge 2019-2020

Imatge de 1928 on es mostra una de les columnes caigudes del fòrum de Tàrraco. Foto cedida: MNAT (@ Joan Serra i Vilaró)
Fecha:29/01/2020
Hora: 19 h
Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Tarragona (carrer Major, 35)
Organiza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, MNAT, Museu de Solsona
«Serra i Vilaró i Tàrraco»

Continua el cicle d’actes en homenatge a Mn. Joan Serra i Vilaró. El 29 de gener (19 h) el professor Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC) farà una conferència sobre la relació de Joan Serra i Vilaró amb la Tàrraco romana, a la seu de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

El 1925 Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona, 1879) va ser cridat a Tarragona per l’arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer. Tots dos es coneixien ja des dels anys 1913-1918 quan Vidal i Barraquer era bisbe de Solsona i, Serra i Vilaró era el responsable de l’Arxiu i Museu Diocesà de la ciutat. Allà va desenvolupar una intensíssima activitat arqueològica en jaciments neolítics, del Bronze, ibers i romans.

A Tarragona la construcció de la nova fàbrica de tabacs que s’aixecava a la vora del Francolí va afectar una necròpoli cristiana tardoantiga amb tota mena de tombes, moltes d’elles d’una qualitat excepcional. Serra i Vilaró va ser nomenat director de les excavacions i en elles va posar en pràctica, entre 1925 i 1933, tota la seva experiència adquirida com a arqueòleg de camp, responsable de materials i museòleg.

També a Tarragona, Serra i Vilaró va encarregar-se de les excavacions arqueològiques a l’entorn de la Plaça Corsini, on l’any 1927 els treballs d’edificació havien permès descobrir les restes monumentals de la basílica forense. I el 1932 l’ensulsida d’un llenç de la muralla al costat de la torre de Sant Magí va deixar al descobert el relleu de la deessa Minerva a la torre, demostrant així la complexitat de les fases de la muralla.

Les memòries dels seus treballs d’excavació es van convertir en llibres de referència sobre la necròpoli paleocristiana i el fòrum de Tàrraco. També, el seu arxiu fotogràfic, conservat parcialment al Museu Nacional Arqueològic, és una consulta obligada per als estudiosos de la ciutat antiga.

Tornat a Tarragona l’any 1940, Serra i Vilaró hi va viure fins l’any de la seva mort, el 1969; veient les seves obres publicades, les seves recerques reconegudes i els jaciments que havia excavat convertits en museus i parcs arqueològics. Un home excepcional.

 


Programa d’homenatge a Mn. Joan Serra i Vilaró

Els actes commemoratius, que inclouen un cicle de conferències, una ruta cultural, intercanvis entre Tarragona i Solsona i una tala rodona, es desenvoluparan fins la primavera de 2020.

Homenatge 50 anys Joan Serra_Programa Actes_Gencat Cultura_pg1
Homenatge 50 anys Joan Serra_Programa Actes_Gencat Cultura_pg2