L’any 208 aC es va produir el primer enfrontament a camp obert entre les tropes cartagineses i les comandades per Escipió. Però les aliances havien canviat, ja que la repercussió de la caiguda de Cartago Nova, la principal base cartaginesa, havia fet que molts pobles ibèrics canviessin de bàndol, com els ilergetes. Conscient d’aquest fet, Hasdrúbal Barca va decidir, una vegada més, intentar travessar els Pirineus i endur-se els mercenaris ibèrics a lluitar amb el seu germà a Itàlia, per evitar així les continues desercions.
La disposició dels exèrcits cartaginesos sembla que era similar a la de l’any 209 aC, únicament l’exèrcit d’Hasdrúbal Barca estava situat més al sud, a Baecula, a la capçalera de la vall del Guadalquivir, un punt estratègic de d’on es podia accedir a la meseta castellana, la costa mediterrània o el curs baix del mateix riu. A més, va ocupar una posició fàcil de defensar, sobre un turó.
Publi Corneli Escipió estava decidit a enfrontar-se ràpidament a Hasdrúbal, per tallar el seu pas a la península itàlica, i sobretot derrotar-lo abans de l’arribada dels altres dos exèrcits cartaginesos. Malgrat la bona posició defensiva adoptada per Hasdrúbal, el seu exèrcit va ser derrotat, però va poder escapolir-se amb el gruix de les seves forces, fins i tot amb els elefants. De fet, sembla que les úniques tropes sacrificades va ser la seva infanteria lleugera, constituïda bàsicament per mercenaris hispans, poc fiables en aquells moments. Escipió va renunciar a perseguir-lo, ja que els altres dos exèrcits púnics eren propers i no podia arriscar-se a deixar-los a la seva reraguarda.