31/01/2010

“Sebes és un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necròpolis contemporanis”

Jaume Noguera, Pau Olmos i Frederic Cervelló parlen de les últimes descobertes a la necròpolis del jaciment de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre).       "Sebes és un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necròpolis contemporanis”     Aquest setembre s’ha dut a terme la cinquena campanya d’excavacions al jaciment de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre) on, des del 2005, hi treballa un equip format per investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i de la Universitat de Barcelona. Els treballs els dirigeixen M. Carme Belarte (ICREA/ICAC), Frederic Cervelló (Àpex Arqueologia), Jaume Noguera (ICAC/UB) i Pau Olmos (ICAC), i reben el finançament de l’Ajuntament de Flix, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca).   El conjunt arqueològic, a tocar de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes, està integrat per un poblat de la primera edat del ferro (700-600 aC), una ocupació d’època ibèrica (300-200 aC) i una necròpolis d’incineració, o cementiri, també de la primera edat del ferro.         Fotografia aèria del conjunt arqueològic de Sebes, on hi ha indicat el poblat i la necròpolis de l’edat del ferro, amb el poblat ibèric entremig. Al fons, a mà esquerra, el riu Ebre.       Fotografia aèria ampliada de la zona dels jaciments arqueològics.       Durant la campanya del 2008 s’ha treballat al cementiri, format per túmuls sota els quals s’hi havien dipositat les urnes cineràries de ceràmica amb les restes de la cremació dels difunts, acompanyades d’objectes personals com braçalets de bronze. A més dels túmuls, les tombes pròpiament dites, hi ha altres estructures fetes amb pedra que s’interpreten com a elements rituals o commemoratius. Entremig dels túmuls també apareixen urnes de ceràmica que no contenien restes humanes i que, molt probablement, eren ofrenes.   Fem una entrevista a Jaume Noguera (JN), Pau Olmos (PO) i Frederic Cervelló (FC) coincidint amb la seva participació els dies 21 i 22 de novembre a la taula rodona internacional Les necròpolis d'incineració entre l'Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC), a Barcelona.     Foto dels arqueòlegs Pau Olmos (investigador en formació de l’ICAC), Frederic Cervelló (Àpex Arqueologia) i Jaume Noguera (investigador de l’ICAC).         Com és poblat de l’edat del ferro de Sebes? JN: És un hàbitat del 700 aC, que no s’havia excavat mai. Està enfilat en un turó, a uns 50 metres sobre el nivell de l’Ebre, i tot el vessant està aixecat amb murs de pedra d’una gran potència.   En quin estat de conservació està? JN: Hi ha hagut molta erosió, pel mateix pendent i perquè va ser lloc de trinxeres durant la Guerra Civil. Segurament l’hàbitat ibèric posterior també va aprofitar-ne la pedra. Per tot plegat el poblat està bastant mal conservat. D’altra banda, sembla que es va abandonar a poc a poc, perquè hi hem trobat molt poc material. PO: I no hi ha cap nivell d’incendi ni de destrucció.   Quina cronologia establiu d’inici i d’abandó del poblat? JN: És molt concreta, perquè només hi ha una fase d’ocupació. Vam trobar una ceràmica molt específica, l’àmfora fenícia, i sabem que són àmfores que vénen de les colònies fenícies del sud de la península Ibèrica, cap al 700-600 aC. PO: Tota la resta és material ceràmic fet a mà, i no permet afinar gaire la cronologia perquè és una ceràmica que canvia molt poc al llarg del temps.   Com vau descobrir la necròpolis? JN: A uns 200 metres en superfície es veien uns fragments d’os petitets. I com que teníem l’experiència d’haver excavat una necròpolis uns quilòmetres riu amunt, la de Santa Madrona a Riba-roja d’Ebre, allò ens feia sospitar que podia ser la necròpolis.   I aquest any l’heu excavat. FC: Sí. Les sepultures estan molt concentrades i és molt clar que hi ha un espai funerari.         Aspecte dels túmuls circulars funeraris del 700 aC aproximadament, excavats al setembre per l’ICAC.       PO: A part de les sepultures, hi ha tot un seguit d’ofrenes que es dipositen a tocar de les estructures, i segurament hi estan relacionades. Dintre no hi ha ossos: no hi ha morts. Per això pensem que devien ser vasos d’ofrenes. FC: Un dels interessos de la necròpolis és esbrinar com funcionava, quin ritual hi havia al darrere, si hi havia una jerarquia.   Teniu cap hipòtesi? JN: El problema d’aquestes necròpolis és que tradicionalment han estat mal estudiades. Se’n coneixen moltes, però estan excavades d’antic i no s’han fet estudis antropològics dels ossos. Se sap que hi havia ossos. Nosaltres, gràcies a una col•laboració amb la UAB, hem pogut fer anàlisis antropològiques dels ossos i sembla que hi ha més infants dels que ens pensàvem.   Això què vol dir? JN: Que els infants rebien un tractament específic i eren considerats membres d’aquest grup social, cosa que no passa en altres grups. PO: En època ibèrica mateix, els infants no els enterren fins que tenen uns cinc anys, perquè es considerava que no formaven part de la comunitat. Se’ls inhumava a casa: a sota els paviments i els murs. JN: Potser com una manera de dir “que en el futur tinguem més sort”, o per beneir la casa. Hi ha molta interpretació antropològica, que s’ha de contrastar amb l’argumentació arqueològica. PO: Per ara amb la urna que tenim amb l’estudi antropològic hi surt un infant. JN: A Santa Madrona, que és de la mateixa cronologia, també hi teníem dos o tres infants.   Què se sap de les necròpolis d’aquest moment? PO: Normalment després de tot el procés de cremació es feia un rentat dels ossos i una selecció. Dins de les urnes no hi posaven tots els ossos, sinó una petita part, a dins d’un farcellet. FC: En una bosseta de cuir, per exemple. La bosseta no es conserva, però veus l’agrupació: els ossos han quedat com fossilitzats junts.   Tot plegat té molt interès antropològic! JN: És que no estem excavant pedres, estem excavant persones! Arqueologia i antropologia van molt relacionades, sobretot en el món anglosaxó nord-americà. PO: A més, no tenim fons que expliquin quin era el ritu ni els costums funeraris, a diferència de l’èpòca romana. Aquí depenem únicament de les dades arqueològiques.   Però podeu fer comparacions amb altres jaciments. De fet al congrés parlareu de diferents necròpolis de la Catalunya meridional. JN: Intentem fer agrupacions per zones geogràfiques i començar a traçar «fronteres culturals». Precisament aquesta zona de l’Ebre és una zona de cruïlla de cultures durant l’edat del ferro. L’àrea de Lleida té un tipus de ritual, el grup del Segre-Cinca un altre, el Matarranya un altre, i la Catalunya costanera un altre.       Vas ceràmic documentat durant la campanya del 2008.       A quina tipologia respon la necròpolis de Sebes? PO: És bastant propera a la tipologia del Segre per les estructures circulars, tot i que al Segre es documenten necròpolis amb cista a l’interior. JN: La variabilitat és enorme: es troben cistes soles sense túmul, túmul sense cista, túmul amb urna, urna sola… a Santa Madrona ho vam documentar; aquí hi ha com a mínim dos o tres tipus. El que intentem és saber si corresponen a diferències socials.   Es pot arribar a saber? JN: És interpretació! El que ens ajudaria molt és l’aixovar, allò que s’enterra amb el mort. Però compte: que un mort s’enterrés amb un ganivet no vol dir que hagués de ser un home.   No hi heu trobat aixovars de ferro però de bronze sí. JN: Poc. Ara bé, que no posin metall a les tombes potser és per una qüestió ritual i no pas econòmica. D’altra banda, s’ha de dir que econòmicament costa molt més incinerar una persona que enterrar-la: fa falta una quantitat de llenya brutal.   Què té d’especial el jaciment de Sebes? JN: La dualitat poblat i necròpolis de la mateixa cronologia. El més habitual és que tinguem una cosa o l’altra. I Sebes és un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necròpolis contemporanis de l’edat del ferro. Un cas comparable seria el Molar, al Priorat, del qual ara s’està reexcavant el poblat.     Entrevista i fotos dels entrevistats de Carme Badia i Puig Estiu del 2008            
31/01/2010

Jornades sobre museus i recerca a Amposta

Recerca externa i museus a la demarcació de Tarragona. Experiències, actualitat i apunts de futur és el títol de les jornades que organitza l’Associació de Museòlegs de Catalunya al Museu Comarcal del Montsià, a Amposta. Serà els dies 27 de novembre, i 2 i 4 de desembre. Entre els participants hi ha Josep Maria Macias (investigador de l'ICAC), que parlarà sobre el "Pla director de la vil·la romana de la Llosa. Museu d'Història de Cambrils", i també la Dra. Isabel Rodà, directora de l'ICAC, que farà una conferència titulada "Presentació de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i estratègies de recerca". A continuació trobareu el programa sencer de les jornades. Recerca externa i museus... (programa) Nota de premsa
31/01/2010

Adjudicades les beques de col•laboració i de treball de recerca

La directora de l’ICAC, la Dra. Isabel Rodà, ha emès amb data de 10 d’octubre de 2008 la resolució de selecció dels candidats de les beques de col•laboració (BC) i les beques de treball de recerca (BTR). La trobareu en el document adjunt següent. Resolució Beques de col•laboració (BC). Les persones seleccionades passen a la segona fase del procés i han de presentar la documentació pertinent abans del dia 24 d’octubre. A continuació trobareu les propostes de col•laboració per dur a terme alguna de les activitats especificades. Proposta activitats 2008-2009 Beques de treball de recerca (BRT). En un termini de deu dies a partir de l’endemà de la publicació (10 d’octubre de 2008), les persones seleccionades han de presentar la documentació vinculada a l’acceptació de la beca. Acceptació Per a qualsevol dubte o aclariment, contacteu amb la Sra. Ana Gallego (agallego@icac.net i 977 24 91 33).
31/01/2010

L’ICAC a la Setmana de la Ciència

Estand de l'ICAC a la Setmana de la Ciència. A la imatge de la dreta, Jordi Peiret, administrador de l'Institut, amb la responsable dels tallers. Com cada any, l’ICAC té un estand a la Setmana de la Ciència, que té lloc del 19 al 21 de novembre al Recinte Firal-Palau de Congressos de Tarragona. Enguany, com a novetat, l'Institut hi presenta un taller sobre la medicina en època romana amb diverses activitats destinades tant als alumnes de primària com de l'ESO i de batxillerat.
31/01/2010

9-13 febrer: curs a l’ICAC per a professors del Tarragonès

Aquesta setmana el Camp d’Aprenentatge de Tarragona en col·laboració amb l’ICAC impartirà de dilluns 9 a divendres 13 de febrer de 18 a 20.30 hores el curs "L’estudi detallat dels principals monuments de Tàrraco i la seva aplicació didàctica", dirigit a professors i directors dels centres d’educació primària i secundària del Tarragonès. El curs es farà a la Sala d’Actes de l’ICAC i les conferències seran a càrrec del Dr. Josep Maria Macias, la Dra. Anna Gutiérrez, la Dra. Marta Prevosti i Judit Ciurana, investigadora en formació. Vegeu tot el programa aquí. Programa curs