TarrAcro-Polis: un viatge científic de 2.000 anys d’història

Treballs de fotogrametria per als models 3D © ICAC 2020

Des de fa més d’una dècada l’ICAC i el Museu Bíblic Tarraconense (MBT) desenvolupen una línia d’investigació i de transferència de coneixement conjunta, que té com a objectiu fonamental la comprensió dels fenòmens històrics i urbanístics en una ària de 4 ha del centre històric de la ciutat actual de Tarragona.

Les diferents actuacions dutes a terme, més els estudis que se n’han derivat, han proporcionat importants resultats per a la comprensió d’un dels espais més emblemàtics de l’arqueologia hispànica.

L’acròpolis de Tarragona

L’acròpolis de Tarragona reuneix de per si unes característiques excepcionals que permeten crear un model arquetípic per a comprendre la dinàmica de les capitals històriques hispàniques.

Explicant el procés de canvi i evolució de l’acròpolis de Tarragona, podem conèixer l’evolució del conjunt de les capitals històriques hispàniques.

Tot va començar amb la iniciativa d’Andreu Muñoz, arqueòleg del MBT i investigador adscrit a l’ICAC, de destapar las parets que tancaven l’antiga capella de la Casa dels Concilis. Tant Muñoz com Josep Maria Macias, principal investigador de l’ICAC implicat en aquesta línia de recerca, tenien la intuïció que per aquella part del subsol s’hi deurien trobar els vestigis d’una de les exedres romanes del recinte sagrat –tèmenos– del temple d’August.

Les tasques d’exploració van confirmar les seves intuïcions i el que a primera vista era simplement una cisterna medieval i renaixentista (en ús fins pràcticament els nostres dies), és en realitat una caixa de fonamentació d’època romana que salvava el desnivell propi del cim tarraconense. Aquestes troballes confirmaven les documentades prèviament a l’antic hospital de Santa Tecla i a l’interior del recinte catedralici de Tarragona.

Intervenció arqueològica al pati del Museu Bíblic. Descoberta de la fonamentació del mur de tancament del recinte de culte imperial (© ICAC 2019)
Intervenció arqueològica al pati del Museu Bíblic. Descoberta de la fonamentació del mur de tancament del recinte de culte imperial (© ICAC 2019)
Un espai de 2.000 anys d’història

Tenim un enclavament singular que concentra testimonis de les múltiples etapes de la nostra evolució històrica i permet caracteritzar arquitectònicament els seus usos successius. Com a resultat de les diferents intervencions arqueològiques que ha dirigit l’ICAC es poden observar restes romanes, medievals i renaixentistes sobreposades i entrar, al mateix temps, en un refugi antiaeri de la Guerra Civil.

En un mateix espai es poden observar restes romanes, medievals i renaixentistes sobreposades i entrar, al mateix temps, en un refugi antiaeri de la Guerra Civil.

El mitjà Fet a Tarragona ja es va fer ressò d’aquesta faceta, potser una de les més noves per a la ciutadania, en un reportatge que destacava la importància del projecte TarrAcro-Polis per a la recuperació de la memòria col·lectiva del passat. Podeu consultar la notícia en digital i un ampli reportatge amb fotografies de David Oliete en el número 39 de la revista impresa.

En un mateix punt, per tant, es sobreposen 20 sigles d’història i una oportunitat única per a donar a conèixer els fenòmens històrics i arquitectònics de la ciutat de Tarragona. Els resultats que emanen de la nostra investigació transcendeixen el coneixement estrictament històric i ens permeten transmetre els paràmetres evolutius generals de la nostra societat.

El projecte TarrAcro-Polis

El projecte TarrAcro-Polis planteja així una creació no només de continguts sinó d’un relat, al voltant de quatre productes diferenciats:

  • Un museu virtual de l’acròpolis de Tàrraco: integrat per models tridimensionals, documentació fotogràfica i informació textual.
  • Un espai d’interpretació permanent a les instal·lacions del Museu Bíblic Tarraconense: el recinte formarà part de les instal·lacions consolidades pel MBT, ubicat a uns 30 metres de la catedral de Tarragona.
  • Un itinerari de visita senyalitzat: una ruta urbana senyalitzada mitjançant codis QR que permetran l’accés a part dels continguts del museu virtual.
  • La publicació d’una guia ciutadana i una guia científica amb els continguts generats durant el desenvolupament del projecte.

Aquests objectius requereixen de la participació de professionals de la historiografia, l’arqueologia, l’arquitectura, la topografia, la història de l’art, la informàtica i la comunicació, entre altres ciències. És per tant un projecte multidisciplinari i que compta amb el suport de nombroses institucions del territori tarraconense.

Pròximes actuacions

El pròxim mes d’abril, com a acte de preestrena dels resultats del projecte, està prevista la presentació de la reproducció de la pileta trilingüe hebrea de Tarragona, conservada al Museu Sefardita a Toledo. Es tracta d’una peça singular, d’època visigoda, i que per les seves característiques, és de gran interès per a la cultura sefardita. La presentació vindrà acompanyada d’una visió de conjunt del projecte i l’estat de les actuacions.

Finalment, els mesos de maig i juny es consolidarà tant el museu virtual com la nova sala museogràfica del Museu Bíblic Tarraconense, de manera que es podran presentar aquestes dues iniciatives al públic en general i començar la seva activitat.

El projecte TarraAcro-Polis va començar el 2109 amb la finalització dels treballs arqueològics de documentació de les estructures romanes del subsol del Museu Bíblic Tarraconense i la consolidació i restauració de les estructures romanes.

El projecte ha aconseguit el finançament de la FECYT, a través de la Convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació (FCT-18-13482).

En els mesos posteriors, s’han succeït els treballs topogràfics, els treballs relacionats amb la construcció dels models tridimensionals del projecte, la confecció de maquetes, la instal·lació d’elements epigràfics i altres tasques de documentació i adequació.

En les diferents fases del projecte s’està col·laborant a més amb la Generalitat de Catalunya, la Fundació Santa Maria de Siurana amb joves al refugi antiaeri de la Guerra Civil del Museu Bíblic i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (sota la coordinació de Josep Maria Toldrà).

Un trajecte dilatat d’investigació

El projecte TarrAcro-Polis parteix d’una dilatada trajectòria d’investigació i difusió desenvolupada des de 2007. Aquestes actuacions estan avalades en diversos projectes competitius de recerca liderats per membres de l’ICAC i amb la col·laboració del Museu Bíblic Tarraconense i l’ETSA de la Universitat Rovira i Virgili.

A destacar:

  • Parámetros analítico-evolutivos de las técnicas constructivas del noreste de la Tarraconense en época tardoantigua: homogeneización, criterios de representación y calibración (PARTAR). MINECO (HAR2015-64392-C4-2P y FEDER).
  • Técnicas constructivas y Arquitectura del poder en el noreste de la Tarraconense. Metodología de representación y parámetros analíticos para la comprensión de los procesos evolutivos entre el Alto Imperio y la Antigüedad Tardía. MINECO (HAR2012-36963-C05-03).
  • Excavacions a l’entorn de la Catedral de Tarragona (II Fase), Generalitat de Catalunya (CLT009-18-0102).
  • Arquitectura de la Antigüedad tardía en el nordeste hispánico: procesos, técnicas y materiales edilicios de una sociedad en transformación (FPU17/02660). MINECO.
  • Projecte de Recerca Arqueològica al recinte de culte de la seu del Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris. Tarragona (Tarragonès). Tarraco (Hispania Citerior). Generalitat de Catalunya (2014/100925).
  • El “Foro Provincial” de Tarraco: documentación y análisis de técnicas y procesos de construcción (2010FI-B00224). Generalitat de Catalunya.

Des d’un punt de vista pedagògic, el projecte TarrAcro-Polis permet cohesionar aquests treballs d’investigació i crear estructures permanents de difusió, especialment per a infondre valors de protecció del patrimoni històric i incrementar la capacitat de comprensió dels complexos processos evolutius de les nostres ciutats.

És una oportunitat, també, per a posar en valor el treball científic de les disciplines d’humanitats i potenciar les investigacions fetes amb fons públics.

 

COMPARTEIX: