Tarraco 360°: un mapa virtual que permet visitar els monuments Patrimoni de la Humanitat de Tarragona en 3D

@ SETOPANT

El projecte Tarraco 360° recull el treball científic del grup de recerca SETOPANT (URV/ICAC) i el converteix en un recorregut virtual que permet visitar els monuments Patrimoni de la Humanitat de la ciutat de Tarragona en 3D.

 

“Tàrraco a través del temps”

Actualment, el recorregut compta amb 6 monuments, 36 panoràmiques 360º i 75 punts amb informació detallada.

Accedint a cada monument es pot descobrir la ciutat romana a vista d’ocell, amb els següents escenaris: la ciutat, teatre, fòrum de la Colònia, el territori, Torre dels Escipions, Arc de Berà.

En cadascun d’aquests mapes s’hi indica la localització de les diferents panoràmiques virtuals disponibles: el botó 360º, que et porta a recórrer els monuments i descobrir el seu interior.

En alguns casos, també, es pot veure la panoràmica de la ciutat actual des del mateix punt. Hi ha 75 punts d’interès marcats en què es pot consultar informació addicional dels monuments.

Entra al recorregut

La ciudad_web

 


Membres de l’equip científic del projecte: Ricardo Mar (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC), David Vivó (UdG), Marc Lamuà (Setopant), José-Alejandro Beltrán-Caballero (Setopant), José-Javier Guidi (Setopant), Ferran Gris (Setopant, investigador adscrit a l’ICAC).

Amb el patrocini de Fundació Privada Mútua Catalana.


La ciutat

La civitas (ciutat) romana de Tàrraco s’estenia entre la desembocadura del riu Francolí, el perfil litoral del Mediterrani i el promontori de l’actual Part Alta o nucli històric. L’origen de la civitas està en l’oppidum (poblat) iber de Kesse i el gran campament militar romà dels segles III-II aC. A partir del segle I aC el nucli urbà ostentarà el títol de colònia, serà residència del mateix August, exercirà la capitalitat d’una de les províncies més extenses de l’imperi i aglutinarà una activa i dinàmica activitat comercial i política. Aquesta progressiva rellevància de Tàrraco en el Mediterrani occidental impulsarà i modelarà el seu paisatge urbà.

Punts d’interès: Trama urbana, Muralla, Torre de Minerva, Gran col·lector, Suburbi, El Port.

@ SETOPANT (2020)
Torre de Minerva @ SETOPANT

Teatre

El teatre de Tàrraco va ser construït pels vols del 10 aC., i el seu abandonament caldria situar-lo a finals del segle II dC. L’edifici acollia diverses festes anuals que comprenien espectacles escènics, danses, cants corals i representacions molt gèneres molt variats (comèdies, recitationes, cançons, pantomims…). El teatre era, en definitiva, un espai de trobada i de comunió cívica per als ciutadans romans de Tàrraco, un lloc comú en el qual poder expressar l’adscripció de la societat a l’estat en el qual les manifestacions més profanes s’imbricaven amb les més religioses, com ara el culte imperial.

Punts d’interès: Altar dedicat al culte imperial, Marmorització, Cicles escultòrics, Façana posterior, Façana escènica, Elements arquitectònics, Nimfeu, Tribunes, Murs radials, Restes conservades, Velum.

@ Ferran Gris / Setopant
Conjunt d’escultures recuperades de l’entorn del Teatre @ Ferran Gris / SETOPANT

Fòrum de la colònia

El fòrum de la colònia s’estenia a la part baixa de la ciutat romana. Es tractava d’un conjunt d’edificis i places porticades que es succeïen i que allotjava el culte religiós, les activitats jurídiques i polítiques, el comerç… En definitiva, l’autèntic centre neuràlgic de la colònia. L’inici d’aquest espai cal situar-lo a finals de la República (I aC), amb una vida dinàmica que devia arribar fins a mitjan segle IV dC, quan es documenta l’esfondrament d’alguns dels edificis.

Punts d’interès: La Basílica, Plaça Porticada, Restes arqueològiques, Aedes Augusti, Altar de les victòries d’August, L’erari, La plaça del Capitoli, El Capitoli, Les 3 fases del Capitoli, Excavacions del Capitoli.

 

El territori

El camp, el món rural, com la ciutat, obeïa una estricta organització i gestió en el món romà. En el cas de Tàrraco, els arqueòlegs han pogut identificar una xarxa de parcel·les ortogonals que s’estenien pel territori (ager Tarraconensis). Cada lot de parcel·les devia ser entregat a membres de l’exèrcit a fi i efecte que es retiressin i s’instal·lessin com a colons a la regió, i així potenciaven les activitats agrícoles i incentivaven el comerç. Vil·les, granges, ponts, senyalitzacions, calçades… jalonaven aquest paisatge rural parcel·lat.

Punts d’interès: Via Augusta, Torre dels Escipions, Arc de Berà, Aqüeducte de les Ferreres, Centcelles, Els Munts.

 

Torre dels Escipions

En un excel·lent estat de conservació, la denominada torre dels Escipions és en realitat un mausoleu turriforme monumental. L’estructura, que devia estar rematada amb una coberta piramidal, pintada i decorada amb relleus, que encara avui són visibles, devia allotjar l’enterrament d’un membre important de la societat tarraconense. La seva situació tocant a la Via Augusta respon a la legislació romana que prohibia els enterraments dins de les ciutats.

Punts d’interès: Arquitectura, Atis, Inscripció monumental, Inscripció desapareguda, Baix relleu.

Torre dels Escipions @ SETOPANT
Torre dels Escipions @ SETOPANT

 

Arc de Berà

Presidint el pas de la Via Augusta, s’erigeix l’arc de Berà. És un arc honorífic de dimensions considerables que ha estat reformat i transformat al llarg del temps. L’arc posseeix un epígraf laudatori, la dedicatòria del qual fa referència a Lucius Licinius Sura, un membre de l’elit tarraconense originari de Celsa (Aragó) i que va tenir el suport imperial per erigir-lo. Aquest tipus d’arcs tenia un valor sagrat i es construïa en llocs rellevants, com ara el límit entre dues propietats, l’existència d’un pont o un riu, etc.

Punts d’interès: Arquitectura, Inscripció, Restitució, Historiografia.

@ Ferran Gris, Joaquín Ruiz de Arbulo, Setopant
Arc de Berà @ Ferran Gris, Joaquín Ruiz de Arbulo / SETOPANT

 

COMPARTEIX: