Tarraco Biennal treu a la llum les darreres recerques en arqueologia cristiana

Una imatge del congrés (dijous 22), a l’Aula Magna del campus Catalunya

Els dies 22 i 23 de novembre es van presentar més de 66 treballs en el IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, que ha coincidit amb la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. Amb el títol d’El cristianisme en l’Antiguitat tardana: noves perspectives, aquesta edició de la Tarraco Biennal ha tingut tanta resposta que va obligar els organitzadors a programar xerrades en dos espais en paral·lel.

 

Tarraco Biennal es consolida, doncs, com un referent de l’arqueologia i el món antic, amb més de 150 inscrits; la majoria investigadors catalans i espanyols, però també de Portugal, Itàlia, Àustria i Polònia. Els promotors de la iniciativa són el catedràtic de la URV i investigador de l’ICAC Joaquín Ruiz de ArbuloAndreu Muñoz (Museu Bíblic – ICAC) i  Jordi López (ICAC).

Aquesta és la quarta edició del congrés internacional Tarraco Biennal, una iniciativa promoguda el 2012 per la Fundació Privada Mútua Catalana i que compta amb el suport de totes les institucions i entitats vinculades al patrimoni de la ciutat de Tarragona. Tots els treballs que s’han exposat aquests dies a Tarragona es publicaran de forma més extensa en un llibre que veurà la llum el 2019, com s’ha fet en edicions anteriors.

Imatge cedida. URV.
L’investigador Jordi López va fer un balanç de l’arqueologia cristiana de Tarragona dels darrers 25 anys.

Les sessions de divendres al matí van aglutinar la majoria de presentacions dels investigadors tarragonins, que van fer les seves intervencions a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. Jordi López, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) va encetar la jornada fent un balanç de les recerques dels darrers 25 anys en arqueologia cristiana a Tarragona. Un quart de segle en què s’han publicat documents molt rellevants sobre el cristianisme antic.

Entre les troballes arqueològiques dels darrers 25 anys, López va destacar la basílica que es va excavar el 1995 al nord del riu Francolí, datada en la primera meitat del segle V i que va estar en ús menys d’un segle; una reexcavació de la basílica de Sant Fructuós amb diferents troballes; les excavacions a la part de ponent de Tarragona, entre la necròpolis i la ciutat; i les troballes de diferents enterraments. També, les excavacions i reinterpretacions de la basílica de l’amfiteatre, que assenyala el lloc exacte del martiri de Sant Fructuós.

Tarragona és una de les seus més antigues del cristianisme i les seves empremtes arqueològiques tenen una gran rellevància: la necròpolis paleocristiana, la basílica visigòtica a l’amfiteatre i el conjunt tardoromà de Centcelles (Constantí), on es continuen fent treballs arqueològics en profunditat, en són mostres ben evidents.

Durant la segona jornada del congrés es va parlar també del conjunt eclesiàstic de Tarragona i dels elements decoratius que s’han trobat en les excavacions, de l’àrea portuària i de la seva importància en el dinamisme social i econòmic de l’època, i dels escenaris de culte als sants en la Tarraco de l’antiguitat tardana.

 

COMPARTEIX: