Produccions artístiques a l’Egipte grecoromà

Esteles d'Horus sobre cocodrils

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El seminari sobre produccions artístiques a l’Egipte grecoromà ha mostrat evidències de la confluència entre les cultures de la Mediterrània a finals del primer mil·lenni abans de la nostra era i en època imperial

 

El passat dimarts 27 de novembre la doctora Núria Torras va impartir el seminari “Produccions artístiques a l’Egipte grecoromà: interaccions entre tradicions gregues, romanes i egípcies”, en el marc de l’assignatura Iconografia i produccions artístiques, del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC).

Hi van participar una quinzena de persones, entre estudiants del Màster d’Arqueologia Clàssica, estudiants dels graus d’Història i Història de l’Art de la URV, i investigadors de l’ICAC.

Torras va promoure el debat i la reflexió sobre la confluència entre les cultures grega, romana i egípcia que es va produir, a la conca mediterrània, a finals del primer mil·lenni abans de la nostra era i en època imperial. Aquest és un fet que desperta molta curiositat entre investigadors i experts, però que és poc conegut entre el gran públic.

Nuria Torras (de peu) en un moment del Seminari
Nuria Torras (de peu) en un moment del Seminari

 

En la dinàmica del seminari, Torras va exposar imatges de diverses peces artístiques i arquitectòniques de l’època (escultures, ceràmiques, temples, mosaics…) on es poden veure similituds en l’ús de la iconografia, el llenguatge, la temàtica o la simbologia.

És especialment interessant el cas dels retrats de El Fayum, una mostra d’interacció entre tradicions romanes, heretades d’època hel·lenística i egípcies que podem situar entre August i el segle IV dC.

Altres exemples destacats són el mosaic de Palestrina, l’estàtua d’Afrodita Cnidia, el jove Apol·lo sauròcton i la tomba de Petosiris (Tuna el-Gebel):

 

El mosaic de Palestrina (s. II aC) ofereix una imatge de convivència de temples grecs i egipcis al llarg de la Vall del Nil.
Seminari Torras_Mosaic Palestrina
Mosaic de Palestrina

 

El gest púdic que s’observa a l’estàtua d’Afrodita Cnidia troba un antecedent en determinades figuretes nues d’Hathor (una de les quals, mecànica, es pot veure al Metropolitan Museum de Nova York –MMA 58.36).

Seminari Torras_Afrodita Cnidia
Afrodita Cnidia

 

Les virtuts del jove Apol·lo Sauròcton recorden les de l’infant Horus sobre cocodrils en les esteles guaridores.

Seminari Torras_Apolo Saurocton
Apol·lo Sauròcton

En la decoració de la tomba de Petosiris (Tuna el-Gebel) treballaren un eclèctic grup d’artistes capaç d’expressar amb esperit hel·lènic temàtiques purament egípcies.

Seminari Torras_Tomba Petosiris
Tomba de Petosiris

Núria Torras Benezet és egiptòloga, doctora per la UPF i llicenciada en Història per la UB. Va cursar l’especialització en Egiptologia a l’ École Pratique des Hautes Études (EPHE), al Collège de France i a l’École des Langues et Civilisations de l’Orient Ancien de l’Institut Catholique de París. Obtingué el Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Arqueologia a la UB. La seva recerca es centra en l’àmbit de la Geografia sagrada i els rituals màgics a l’antic Egipte. Com a investigadora ha col·laborat amb el centre d’egiptologia Wladimir Golénischeff (EPHE) de París i ha estat professora del Postgrau en Egiptologia a l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB, i de Religió egípcia al Màster d’Història de les Religions a la UB.

Actualment és investigadora adscrita a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (IUHJVV) i investigadora del grup de recerca Màgia i endevinació a Grècia i Roma de la UPF. És també professora associada d’Història i Art antic a la UPF i a la UB, així com consultora dels Estudis d’Humanitats a la UOC, on forma part de l’equip docent del Màster oficial en Mediterrània antiga. Ha estat coautora i coordinadora de diversos materials didàctics i és autora de diversos articles científics en Història antiga i Egiptologia. Ha col·laborat amb el Museu egipci de Barcelona i amb diverses institucions i empreses de gestió cultural.

 

COMPARTEIX: