Activitats per descobrir la riquesa arqueològica de la Vall de Núria

Vall de Núria, amb la cova on el GIAP excavarà aquest estiu.

Els investigadors del GIAP (Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge) de l’ICAC donaran a conèixer al públic la riquesa arqueològica de la Vall de Núria i els resultats de les excavacions d’aquest estiu amb una conferència i una jornada de portes obertes.

D’una banda, el divendres 1 de setembre Josep Maria Palet i Pau Olmos faran la xerrada “El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, un paisatge cultural: actualitat de la recerca arqueològica en l’espai altimontà i noves propostes de patrimonialització” (Hotel Vall de Núria, 22 hores).

D’una altra banda, hi ha previstes dues visites de portes obertes l’endemà, dissabte 2 de setembre, en companyia dels mateixos investigadors. Una a les 10:30 h a l’excavació de la cova del Forat de l’Embut i una altra a les 16 hores a l’excavació de la Coma de Gombrèn. Les visites estan obertes a tots els visitants de la Vall de Núria habituats a fer travesses de muntanya de petit recorregut. Duren unes dues o tres hores i són gratuïtes.

57_nuria_cartell

Entre el 28 d’agost i el 6 de setembre d’aquest 2017 el GIAP emprendrà una nova campanya arqueològica al Pirineu, i en concret excavarà la cova del Forat de l’Embut, on s’han documentat evidències dels primers pobladors de la Vall de Núria durant la prehistòria.

En parlen Josep M. Palet i Pau Olmos en aquesta entrevista a la ràdio de Sant Joan de les Abadesses (31/8/2017).

Set anys de recerca del GIAP

Des del 2010 l’equip d’arqueòlegs del GIAP, dirigits per Josep Maria Palet, porta a terme prospeccions i excavacions arqueològiques anuals a la zona de les capçaleres del Ter i del Freser (Ripollès).

La recerca ha evidenciat una forta antropització d’aquestes valls pirinenques des de la prehistòria (IV-III mil·lennis aC) fins a l’època contemporània. Les bones pastures i la facilitat d’accés a punts d’aigua van permetre l’establiment de comunitats ramaderes des del Neolític, i fins ara s’han documentat més de 400 estructures arqueològiques relacionades sobretot amb l’activitat ramadera, com ara orris, pletes, tancats i munyidores. Es tracta d’un important patrimoni arqueològic que va estar en ús fins a mitjan segle XX.

La llarga ocupació humana de la zona l’han pogut concretar els arqueòlegs del GIAP en quatre grans fases: el període Neolític, en què s’implanten les primeres comunitats ramaderes a l’àrea de la Coma de l’Embut i la Coma del Freser; l’època romana, quan aquestes valls estarien sota l’àrea d’influència de les poblacions ceretanes i de la ciutat romana de Llívia; l’època tardoantiga i alt-medieval (segles VI-XI), en què es tenen les primeres evidències arqueològiques de ramaderia transhumant de llarg recorregut entre la plana litoral i la muntanya, i finalment l’època moderna (segles XVI-XVIII), quan s’evidencia una intensificació significativa de les activitats  ramaderes a les valls de Núria i del Freser.

Les activitats dels dies 1 i 2 de setembre del 2017 s’emmarquen dintre d’un projecte més ampli de posada en valor del patrimoni arqueològic d’alta muntanya, que compta amb la col·laboració de l’ICRPC, de l’IPHES  i amb el suport de l’Estació de Muntanya de Vall de Núria, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i de Freser i l’Ajuntament de Queralbs.

Es tracta d’un projecte pioner en aquesta zona que pretén no només donar a conèixer aquest patrimoni al gran públic, sinó fer partícips els agents del territori en el procés de patrimonialització, mitjançant la creació d’eines de gestió i la realització de sessions de formacions específiques sobre patrimoni arqueològic d’alta muntanya dirigides a tècnics d’esports de muntanya, guies, guardes de refugi, excursionistes i tècnics de patrimoni i turisme.

COMPARTEIX: