Trobades noves proves del cenobi bizantí de Cabrera

Feines de destapat del paviment. Foto: M. Riera.

Un equip d’arqueòlegs amb codirecció de Mateu Riera, investigador adscrit de l’ICAC, han tornat a excavar a l’illa de Cabrera aquest maig i han recuperat un paviment de lloses de marès tallades entre els segles V i VII dC.

Aquest terra, de lloses irregulars i fet amb molta cura, havia de pertànyer a una edificació de certa entitat dins del cenobi bizantí, i més tenint en compte les dimensions de l’estança, de 5 per 3 metres. Una edificació que podria correspondre a una església, ermita, el refectori on menjaven els monjos, la infermeria o l’hostatgeria.

En tot cas, aquest paviment és un element arquitectònic prou important per reforçar encara més l’existència del monestir, que fins ara només s’ha excavat en un 5%. En campanyes anteriors (van començar el 1999, amb interrupcions) ja s’havien documentat en aquesta zona una necròpolis, ceràmiques dels segles V-VII, molts elements de marbre i làmpades de vidre de suspensió.

Treballs d'excavació. Foto: M. Riera.
Treballs d’excavació. Foto: M. Riera.

Un objectiu principal dels arqueòlegs és acabar trobant la basílica, l’edifici més imponent del cenobi, però és igualment interessant tot el conjunt: “Conèixer un monestir de l’antiguitat tardana en un illot com Cabrera anirà molt bé per interpretar els monestirs al continent –destaca Riera–. Què era monestir i què no ho era és un dels debats actuals”. L’avantatge de Cabrera és que conserva una font escrita, una carta del papa Gregori Magne de l’any 603 dC, que confirma la presència de la comunitat monàstica.

Imatge de la campanya del 2016, aquest mes de maig. Foto: M. Riera.
Imatge de la campanya del 2016, aquest mes de maig. Foto: M. Riera.

La campanya s’ha dut a terme gràcies al patrocini de l’Ajuntament de Palma i el Ministeri de Medi Ambient. Forma part del projecte Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera.

Un altre investigador de l’ICAC, i membre de la Unitat de Documentació Gràfica de l’Institut, Josep Maria Puche, col·labora en el jaciment com responsable de la topografia i la planimetria.

COMPARTEIX: