“Hem fet una síntesi i posada al dia de la recerca en món ibèric a l’Ebre”

 

 

 

Entrevista a Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC)

 

“Hem fet una síntesi i posada al dia de la recerca en món ibèric a l’Ebre”

 

M. Carme Belarte (ICREA/ICAC) és una de les editores del volum Iberos del Ebro (2013), el llibre que aplega 35 articles procedents del II Congrés Internacional “Iberos del Ebro”, que va tenir lloc a Alcanyís i Tivissa el novembre del 2011. El llibre, de 400 pàgines, aplega 35 articles escrits per més de 50 autors. Es va presentar al maig a Alcanyís.

 

 

Quines novetats dóna el llibre?

Moltes, perquè s’ha excavat molt des del 2001, quan es va fer el primer congrés sobre ibers del Ebre, a Tivissa. Aleshores es va parlar de jaciments concrets, perquè hi havia moltes dades per presentar. Ara, en canvi, ja podíem fer un esforç de síntesi amb una posada al dia de tot el que s’ha investigat fins ara.

 

Síntesi en quina direcció?

Per àrees (del Baix Aragó al Montsià), per temes (per exemple, món funerari i hàbitat), per períodes (del primer ferro, abans de la iberització a la romanització), etc. Justament per poder fer aquesta síntesi no només vam convidar els equips de la zona sinó que vam demanar a persones que formen part de diferents equips que presentessin treballs conjunts, de síntesi.

 

Dius que aquests últims anys s’ha excavat molt.

Sí, sobretot al Baix Aragó, on també hi ha hagut una inversió molt forta de posada en valor. S’ha excavat i s’ha muntat la Ruta de los Iberos en Aragón, molt ben feta, perquè els jaciments s’han adequat per a les visites: s’han netejat i consolidat, s’han senyalitzat, s’hi han fet centres d’interpretació…

 

Però el congrés es va fer entre Aragó i Catalunya.

Sí, es va considerar que era pertinent fer-lo a Alacanyís, on el Taller de Arqueología ha fet molta feina, i les conclusions i la cloenda la fam fer a Tivissa, on va néixer la iniciativa el 2001 i on hi ha el jaciment del Castellot de Banyoles.

 

Ens poses exemples d’avenços dels últims anys?

A la Ribera d’Ebre han sortit “nous” jaciments, com Sebes i Santa Madrona, que ja s’han publicat però en ocasió del congrés es van presentar en el seu context, comparant-los amb altres jaciments contemporanis de l’Aragó. Un altre jaciment “nou” important és El Palao d’Alcanyís.

 

Què més destacaries?

Pel que fa a la romanització, és a dir, al final del món ibèric, són destacables els treballs de Jaume Noguera sobre la conquesta militar a la zona de l’Ebre. El llibre també inclou un article molt interessant que fa una aproximació etnogràfica a la ceràmica ibèrica.

 

Teniu ja previst un tercer col·loqui sobre els ibers a l’Ebre?

Fa de mal dir. El 2011 vam tenir molta sort. Va ser un moment molt bo de participació institucional entre el Govern d’Aragó, els ajuntaments de Tivissa i Alacanyís i el Consorci Patrimoni Ibèric d’Aragó amb diferents institucions de recerca (universitats i el mateix ICAC). Va ser una confluència excepcional, que ha donat molt bons resultats… Esperem que sí, que com a molt tard el 2021 puguem fer un altre congrés! Les excavacions s’han alentit molt per la situació econòmica, però amb molt esforç se’n van fent.

 

Carme Badia i Puig

Juliol del 2013

 

 

 

Altres entrevistes a Carme Belarte

 

“Sebes ens permet conèixer més el pas del primer ferro a l’ibèric antic”

 

“El jaciment de Benifallet és un fortí defensiu”

 

 

 

COMPARTEIX: