‘Cum laude’ per a una tesi sobre arquitectura cristiana balear en l’antiguitat tardana

 

 

 


 

Sílvia Alcaide ha obtingut la qualificació d’excel·lent cum laude amb la tesi “Arquitectura cristiana balear en la Antigüedad tardía (siglos V-X d. C.)”. La defensa va ser el 13 d’abril a la sala d’actes de l’Institut.

 

 

Imatge de la Dra. Silvia Alcaide (al centre) amb el tribunal, format per Margarita Orfila, Joaquín Ruiz de Arbulo, Josep M. Macias, Pascale Chevalier i Francesc Tuset, i els directors de tesi, Miquel Àngel Cau i Gisela Ripoll.

 

 

 

 

Síntesi de la tesi

 

L’edilícia cristiana rural constitueix un testimoni material clau per a la reconstrucció del paisatge i la història de les illes balears a l’antiguitat tardana.

 

 

Dues imatges del conjunt cristià de Cap des Port

i de la badia de Fornells (Menorca)

 

Les esglésies excavades en l’actualitat s’han datat de forma indirecta als segles V i VI dC i es distribueixen a les illes de Mallorca i Menorca. A Mallorca hi ha Son Peretó (Manacor), Sa Carrotja (Porto Cristo), Cas Frares (Santa Maria del Camí) i Son Fadrinet (Campos); a Menorca, Cap des Port (Fornells), Fornàs de Torelló (Maó), Son Bou (Alaior) i la illa del Rei (Maó). A més, s’ha proposat l’existència d’una altra església a la Illa d’en Colom, davant la costa oriental de Menorca, a partir d’algunes troballes superficials de mobiliari arquitectònic i de restes constructives.

 

 

 

 

La tesi ofereix una visió global de l’arquitectura rural de l’antiguitat tardana a les illes Balears. Recull l’estat de la qüestió i fa l’anàlisi arqueològica dels conjunts estudiats. També s’hi estudien altres aspectes relacionats amb aquesta arquitectura, com les instal·lacions litúrgiques, mobiliari, ornaments i utensilis, les àrees funeràries i els àmbits domèstics i productius de l’entorn immediat.

 

Una part destacada del treball està dedicat a l’anàlisi de les característiques tècniques i constructives dels edificis. L’estudi arquitectònic inclou una reflexió sobre les formes edilícies de l’arquitectura cristiana rural, on es proposa una hipòtesi de reconstrucció tridimensional de les esglésies de Son Bou i Fornàs de Torelló.

 

 

 

 

COMPARTEIX: