Entrevista a les guanyadores dels dos millors pòsters d’Asmosia IX

 

 

Entrevista a les guanyadores dels dos millors pòsters d’Asmosia IX

 

 

“Ens hem trobat investigadors de diferents orígens i tradicions,

cosa que afavoreix el diàleg i la comparació”

 

 

 

La geòloga hongaresa Judit Zöldföldi (Universitat de Tubinga) i l’arqueòloga clàssica Clarissa Blume (Universitat de Heidelberg) han obtingut el primer i segon premis al Student’s Best Poster. Optaven a aquesta distinció 12 dels 144 pòsters presentats al congrés Asmosia. El treball de Zöldföldi presenta una base de dades de marbres blancs del subcontinent indi, i el de Blume tracta de la polidromia en l’escultura hel·lenística de marbre i les figures de terracota. Parlem amb totes dues.

 

Judit, el teu treball és sobre els marbres antics procedents del subcontinent indi. D’on neix l’interès per aquesta regió?

 

Judit Zöldföldi: La recerca en marbres està molt centrada en la Mediterrància oriental. El meu treball neix d’una pregunta que l’any passat em va fer una persona. Em va ensenyar un bust de marbre del segle II dC que era de Peshawar (Pakistan) i em va dir: “¿Pots estudiar si és possible que aquest marbre procedeixi realment del Pakistan, o si és d’Anatòlia o d’un altre lloc?” I llavors vaig començar a aplegar mostres de l’Afganistan, del Pakistan, de l’Índia, etc. i ara tenim informació d’unes 400 mostres d’una trentena de pedreres d’aquesta regió, Índia i Indoxina.

 

 

Clarissa, fes-nos tu també cinc cèntims del teu treball.

Clarissa Blume: Amb el meu pòster he volgut dir que hi havia qui donava forma a l’objecte i qui, pintant-lo, afegia informació simbòlica a aquest objecte, reforçava un determinat missatge. Val a dir que hem de lluitar contra un prejudici, perquè no estem acostumats al marbre pintat perquè per la tradició que ens ha arribat a través sobretot del Renaixement i del barroc ens hem acostumat a veure’l nu.

 

 

Clarissa Blume i Judit Zöldföldi.

Clarissa Blume i Judit Zöldfoldi

Quin balanç feu del congrés?

Clarissa Blume: Molt bo. Per dos grans motius. Primer: perquè per cada tros de marbre, des de l’extracció a la pedrera fins al seu estat final, tens un expert. I tots aquests experts tenen al seu darrere anys d’experiència. I segon, que pot semblar una cosa òbvia: aquí ens hem trobat investigadors de diferents orígens i diferents tradicions i maneres de fer recerca, i això és molt valuós perquè afavoreix el diàleg, la comparació. També penso que, en relació amb les pedreres, és molt important que els investigadors no estudiïn pedreres del seu país per la proximitat i l’afecte que hi puguin tenir. I hi ha un altre avantatge: si jo estudio pedreres de Grècia o Espanya ho faré des de la tradició germànica, és a dir, des d’un altre punt de vista.

 

 

Judit, amb quina impressió te’n vas d’aquesta novena edició d’Asmosia a Tarragona?

Judit Zöldföldi: Aquest Asmosia és el millor congrés on he anat dels últims… deu anys! No vaig poder anar a l’últim Asmosia, a Ais de Provença (2006), però l’edició anterior, a Thassos (Grècia, 2003), va estar molt bé. Ara, aquest cop encara ha estat una mica millor!

 

 

Per què?

Judit Zöldföldi: Per l’hospitalitat i el bon tracte, i perquè científicament en les conferències sobre geologia, tot i ser molt específiques, tothom s’hi ha mostrat interessat. D’altra banda, pels investigadors joves és molt bo que tinguin al seu abast els científics de referència que treballen de fa dècades, que han estat molt accessibles, molt oberts i disposats a ajudar. També ells s’han adreçat als joves, i aquesta comunicació entre estudiants, doctorands, post-docs, professors universitaris de diverses disciplines (geologia, arqueologia, història de l’art antic, química, física…) és molt enriquidora.

 

 

Ets del mateix parer, Clarissa?

Clarissa Blume: I tant! Jo vinc de l’arqueologia clàssica, i quan vaig arribar no tenia el coneixement que tinc ara del marbre, cosa molt important per mi perquè estudio el color amb què es pintava. He pres consciència de com l’escultura que jo analitzo sortia d’una pedrera, d’un bloc, es transportava, s’exportava a altres països, una determinada persona el triava segons l’ús que n’havia de fer… Tot això ho sé ara gràcies al congrés!

 

 

Cap crítica?

Clarissa Blume: M’esperava més arqueòlegs clàssics, però res més. Estic entusiasmada. És el millor congrés on he anat. Molt ben organitzat, fet amb molta professionalitat. És fantàstic que haguem tingut un espai només per a nosaltres, un espai molt bonic i ben triat, que ha estat el nostre punt de trobada i ens ha permès sentir-nos com a casa. I el detall de les bosses, del logotip al fons de la sala… A més, el comitè organitzador ha estat molt amable i ens ha ajudat per tot i per tot.

 

Judit Zöldföldi: Però és que a més vas per la ciutat i Asmosia hi és present. L’exposició al MNAT, Tarraco, pedra a pedra, per exemple, no és pas per accident que s’hagi inaugurat coincidint amb el congrés. Ah, i els llibres: tres llibres publicats per l’ICAC sobre marbres!

 

 

Entrevista feta el 12 de juny de 2009 per Carme Badia

 

COMPARTEIX: